DE FESTA MAJOR

A Mataró, com cada any al voltant del 27 de juliol, estem de Festa Major. Les Santes transformen la ciutat i la seva gent. Tothom sembla més content –alguns realment van molt i molt contents, especialment a les nits-, milers de persones de diferents generacions es barregen als actes més tradicionals –amb la samarreta de la festa o sense- , els aparadors llueixen cartells i barrets de “Santes”, les famílies es reuneixen per dinar com si fos un segon Nadal i el regidor del ram resa perquè tot funcioni sense ensurts i els mataronins estiguin satisfets. Si Les Santes són un èxit, té el càrrec assegurat per l’any següent.

Suposo que un dels triomfs de la Festa és que hi hagi actes programats per a totes les edats i totes les sensibilitats i un es pugui organitzar el “seu” programa de Santes en funció dels seus gustos, dels seus horaris laborals – no tots els mataronins tenim festa aquests dies- i del que el seu cos aguanti. Per mi, aquests dies han servit per repetir alguns dels actes tradicionals com retrobar els amics convergents i d’Unió al tradicional sopar del dia de Sant Jaume al Caminetto o veure sortir les autoritats de l’Ajuntament camí de Santa Maria per anar a l’Ofici. Per raons personals, no hauran estat les millors festes que recordi ni a les que hauré pogut anar a més actes. Però sí que aquests dies hauran servit per passar moltes més hores amb la família i recordar quines són, realment, les coses que importen a la vida.

Glòria a Les Santes! I l’any que ve hi tornarem.

EN LLUIS RECODER A L’EXECUTIVA

Al Congrés de CDC, en Lluís Recoder i Miralles va ser escollit, com a càrrec unipersonal, per ocupar la Presidència de la Comissió Nacional de Política Municipal. Obtingué el 85,61% de vots, i amb ell entra a l’Executiva el que s’anomena el corrent renovador.

En Lluís va excedir-se del minut que li havien donat per presentar-se, però a canvi, el seu discurs va ser vibrant, i els assistents que omplíem l’auditori, l’interrompérem tres vegades aplaudint-lo. Feu una defensa abrandada de la política municipal, la més propera als ciutadans. Reivindicà l’orgull que senten els alcaldes i els regidors de treballar pels seus veïns. I esmentà la duresa d’estar a la oposició –que ens ho diguin als que ho hem tastat- però igualment, el valor i la necessitat de seguir lluitant per allò que ens il·lusiona, que és treballar per Catalunya des de les nostres ciutats.

Segur que ho farà bé i impulsarà la discussió sobre aquells temes propers, de la vida quotidiana, que preocupen als catalans. Des d’aquí, moltes felicitats i molta sort en el nou càrrec.

ELS DE MATARO

Els delegats de Mataró al Congrés de CDC ens havíem repartit entre les quatre ponències que es discutiren, en funció dels nostres coneixements i gustos polítics. Les ponències tractaven de:

1. La refundació del catalanisme. L’aportació de CDC a la construcció nacional
2. Acció política
3. La contribució de CDC a la Casa Gran del Catalanisme. Organització
4. Regeneració i qualitat democràtica

En Vicent Garcia Caurín, la Montse Quijo, la Carolina Soler, en Toni Noé i jo mateixa treballàrem a la ponència 2, on es tractava de l’Educació, la Societat de la Informació i del Coneixement, la Cultura, l’Economia, la Immigració, la Sanitat, la llengua catalana.... L’Amadeu Farré i en Miquel Prats estaven a la quatre. En Quim Fernàndez a la tres, igual que en Marc,... L'Albert Geronès i en Toni Castellví, van treballar la primera,...I en Joan Mora, de flamant secretari a la Mesa d’Organització i Direcció del Congrés, en representació de la Regió I. Enganxat al seu portàtil, igual que en Quim, aprofitaven qualsevol recés per fer una crònica detallada de tot el que passava al Congrés als seus blogs.

Per a mi ha estat molt enriquidor treballar amb tots els membres de la ponència 2 de casa nostra. Hem debatut, discrepat, enviat esmenes i en Vicent les va defensar a la reunió prèvia de Calella. I després hem anat junts a Barcelona, hem xerrat i rigut, i entre la resta de coneguts, amics i saludats, hem cercat llums d’esperança per un moment crític per la nostra nació. Entre tots hem de superar el desconcert en que es troba el país, i assegurar la continuïtat de Catalunya com a poble.

ESLOGANS I DOCTRINA

He escoltat força vegades el President Jordi Pujol en conferències, mítings i reunions polítiques. Jugant a casa o davant d’auditoris més hostils. Parlant de Catalunya, de patriotisme, d’exigència, de compromís... en realitat, parlant sempre de política, entesa com la ciència i l’art de governar. Al Congrés de CDC va estar especialment bé. I no perquè es permetés alguna broma o piqués l’ullet als delegats apuntant alguna maldat sobre els actuals governants, que també. Va estar especialment bé perquè va parlar de política, entesa com l’art i la ciència de governar, perquè va parlar de les contradiccions dels qui ens governen, ens va obligar a reflexionar, i va animar a pencar per allò en el que creiem.

I com que no es tracta de resumir el discurs, citaré només l’explicació que va fer dels eslògans electorals de Convergència al llarg de les conteses electorals. Per Pujol, els eslògans electorals mai no van ser publicitaris, sinó que contenien la doctrina i el propòsit profund del que es considerava, en cada moment, que era el tema de treball prioritari pel país. En va citar alguns:

- Primer Catalunya
- Una Catalunya per a tothom
- A Catalunya, primer les persones

L’endemà, en Lluís Recoder en recordaria un altra: Catalunya comença al teu Ajuntament. Es tracta, ara més que mai, que sapiguem transmetre el sentit del compromís a tots els qui ens envolten.

LES QUATRE H

El 15è Congrés de CDC el va obrir Xavier Trias el divendres 11 de juliol parlant de Barcelona, de Catalunya i dels polítics. Va assenyalar que les qualitats que ha de tenir un polític es resumeixen en “les quatre H: Honestedat, Humilitat, Humanitat i sentit de l’Humor”. Hi estic d’acord, perquè em semblen bones companyes de viatge, independentment de l’àmbit de treball. Les tres primeres serveixen per apropar-se a les persones i per transmetre un missatge de confiança. La darrera, el sentit de l’humor, és imprescindible per a sobreviure en política. I no és gens fàcil mantenir-lo o cultivar-lo en determinades circumstàncies.

Potser si tots plegats fóssim capaços de prendre’ns la vida amb més humor, arraconéssim l’orgull, fóssim raonables i sentíssim benvolença cap als altres, la vida resultaria més senzilla.

Però com que no cal posar-se especialment reflexius, us deixo de penyora un acudit sobre polítics:

http://www.acudit.net/visor.php?ap=ac&ti=htm&ar=mort_politic

DE CONGRESSOS

En el mes de juliol, he assistit a dos congressos. El primer, la 5ena edició del Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), relacionat amb el meu àmbit professional, va tenir lloc a Lleida del 2 al 5 de juliol. El segon, la 15ena edició del Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya, s’ha celebrat aquest cap de setmana a Barcelona. Dos congressos amb una pila de diferències i alguna similitud. M’explico.

Porto anant a congressos científics des que vaig començar la carrera universitària. He participat a quatre de les cinc edicions del CIDUI. A Lleida érem més de 800 professors universitaris de diversos països del món, molts ens coneixíem perquè ens trobem sovint en altres esdeveniments acadèmics i ens preocupen els mateixos temes docents i de recerca. Les converses als passadissos versaren sobre les trifurques entre el Ministerio, la Conselleria i les Universitats, sobre els canvis als rectorats, sobre l’increment de la burocràcia, sobre els estudiants i els col·legues, sobre Bolonya, sobre les Agències de Qualitat...

El 15è congrés de CDC, en canvi, ha estat la meva primera incursió en un de polític. Tots els delegats representàvem zones de Catalunya –jo hi era per Mataró- o àmbits sectorials. Només he conegut els amics del Maresme i de Palafrugell, i hi he vist moltes cares que em resultaven familiars però que em costava ubicar en un altra lloc. Als passadissos es parlava de Catalunya, dels problemes dels municipis, de la necessitat de recuperar l’orgull com a país, del passat i del futur, del que s’ha après estant a la oposició al Parlament, de lluitar pel que creiem, d’il·lusió...

La similitud es limita a que als dos congressos hi he trobat algunes altres persones que, com jo, militem en ambdós móns.

Els diaris, les emissores de ràdio i les cadenes de televisió no van dir gairebé res del CIDUI i, en canvi, han explicat amb tot detall el que els ha semblat el Congrés de CDC. N’han fet anàlisis objectives o tendencioses i llegiran els resultats, les frases o els gestos segons més els convingui. Per la meva banda, em limitaré a exposar-vos com ho he viscut.

SENSE PLA DE NOVA CIUTADANIA

A l’anterior legislatura, els grups polítics amb representació a l’Ajuntament, PSC, CiU, PP, ICV-EUA i ERC van dedicar molts mesos a bastir el Pla per la Nova Ciutadania de Mataró. Una declaració institucional, acompanyada d’un programa d’accions i d’un pressupost, manifestava el consens de totes les sensibilitats polítiques respecte d’un tema cabdal per Mataró: l’arribada d’immigrants d’arreu del món.

Fou complicat arribar a un acord. Redactàrem fins a onze versions dels documents que recollien la filosofia i les accions pràctiques que s’havien de dur a terme, i finalment, al Ple del 15 d’abril de 2004, tots els grups polítics presentàrem una proposta conjunta sobre el Pacte de la Nova Ciutadania, que és el que segueix vigent, malgrat que ha passat un any des de les darreres eleccions municipals.

No es pensa fer cap altra Pla? La voluntat hi era. Els representants dels grups polítics i els tècnics de l’Ajuntament de Mataró hi hem estat treballant durant deu mesos, però aquesta vegada no s’ha arribat a un acord que possibiliti endegar el Pla 2008-2011. Rectifico. Fins ahir a la tarda estava segura que al juny havíem tancat l’acord, que s’havia dissolt el grup de treball i que, per tant, al Ple del 3 de juliol de 2008 s’escenificaria el consens de tots els grups polítics, del PP a la CUP, respecte de la immigració. Però el punt es va retirar de l’ordre del dia. Les picabaralles de darrera hora a la Junta de Portaveus entre els representants del PP i la CUP van acabar amb el procés.

Si en Mojedano i en Safont-Tria ignoren què significa negociar, pactar, acceptar, cedir... pel be de la ciutat de Mataró, que repassin totes les concessions que hem fet la resta de partits polítics en aquest tema buscant el be comú. Personalment, no hi dedicaré ni una hora més. Ja s’ho faran. Es inútil intentar posar d’acord els extrems.