CANVIS AL CARTIPÀS MUNICIPAL

Encara no ha passat un any de la constitució del nou Ajuntament de Mataró i ja han començat els canvis. Un a l’equip de govern i un altra al principal partit de la oposició. Per raons diferents, evidentment, però segur que la seva falta es deixarà sentir. Per una banda, la Isabel Martínez, regidora de Convergència i Unió ha estat nomenada jutgessa interina, càrrec incompatible amb l’exercici de qualsevol activitat política. Fins i tot haurà de tornar el carnet de militant d’Unió Democràtica de Catalunya. Tots els qui la coneixem i apreciem sabem que ser jutge era la seva aspiració, però no comptava que el seu nomenament arribés tan aviat, sinó que estava acabant els estudis de Criminologia i s’ho plantejava pel final de la legislatura. Es una advocada brillant, ràpida de reflexos, incisiva. A l’Ajuntament ha estat un malson pels regidors de l’equip de govern que havien de “suportar” les seves preguntes i anàlisis agudes a les comissions en les que participava. Segur que estaran encantats de perdre-la de vista. Aquesta ciutat perd una gran regidora, però com a mínim el país guanyarà una gran jutgessa.

I l’altra que marxa, per anar a treballar amb el seu amic Joan Rangel a la Delegació del Govern a Catalunya, és l’Esteve Terradas, 25 anys a les seves espatlles de regidor del govern, on ha ocupat totes les carteres imaginables (Joventut, Treball, Presidència, Esports...). També estava al Consell Comarcal del Maresme, o sia que els canvis seran a més d’un lloc. I aquí, les filigranes que haurà de fer l’alcalde per recomposar el cartipàs no seran menors. Malauradament per Mataró, el seu govern té un perfil molt baix, els pesos pesants – o ho diem en singular? – només malmeten el que toquen i provoquen una gran desconfiança en la ciutadania. I ara, un dels pocs que coneixia bé l’entramat de l’Ajuntament i era capaç de parlar amb els partits de la oposició cercant consens en els temes importants, se’n va. En Terradas, home fidel al seu partit, no reconeixerà mai, ni mort, que necessita un canvi d’aires, no tant pels anys que porta fent de regidor sinó pel caire que pren la política del govern municipal.

Els trobaré a faltar als dos. I Mataró també.

Publicat a Capgròs.com el 16/05/2008

ENTREVISTA AL BISBE JOAN GODAYOL

El dimecres 14 de maig he tingut la oportunitat d’entrevistar al bisbe Joan Godayol i Colom per Maresme Digital TV. Han estat trenta minuts de conversa franca i distesa, repassant la trajectòria vital d’aquest salessià que ha passat quaranta-cinc anys de la seva vida al Perú. Nascut a Mataró, ingressà de ben jove al seminari dels salessians, amb l’objectiu clar d’anar-se’n de missioner a ajudar els més desvalguts.

Al Perú va obtenir la Llicenciatura per ser professor de Matemàtiques i Física, i també fou professor d’electrònica i electricitat i director de l’escola salessiana d’Arequipa. Una de les seves conviccions és que l’educació és el que pot treure els països del tercer món de l’estat de pobresa en que viu bona part de la seva població. Sobre tot quan, com el Perú, són molt rics en recursos naturals de tota mena.

Durant catorze anys ha estat el bisbe de la prelatura d’Ayaviri, una zona andina gran com Catalunya, a més de 3000 metres d’alçada sobre el nivell del mar, “de paisatges meravellosos, de contrast de temperatura, de gent senzilla i amable, de cultura quetxua i molt pobre”. Hi va arribar sol, i confessa que els dos primers anys foren molt durs. Però trobà l’ajut a Mataró, on uns quants amics crearen l’Associació d’Amics del Bisbe Godayol, des d’on s’ha ajudat la zona creant especialment equipaments educatius, granges i ajudant al benestar de la gent.

La seva marxa del Perú per raons de salut, però també pel politiqueig de la Conferència Episcopal peruana en mans del sector més conservador de l’Església, el va tornar a Catalunya ara fa dos anys. Segueix sent bisbe emèrit d’Ayaviri, participa en l’associació que duu el seu nom a Mataró, fa conferències, escolta tothom que se li acosta i ajuda aquell que li ho demana. Perú ha perdut un gran bisbe, “un pastor dels més pobres”, com s’autodefineix. Catalunya ha guanyat un home de Deu proper, esperançat en la joventut i en el canvi necessari que ha de fer l’Església per apropar-se a les necessitats reals dels seus feligresos.

ELS MIL ANYS DE SANTA MARIA

El dimarts 25 de març, la ciutat de Mataró celebrà els mil anys de la data del primer document, del 1008, que esmenta la Parròquia de Santa Maria. Però Santa Maria, com demostren les restes arqueològiques trobades al seu subsòl, sembla que es va bastir sobre un temple romà de l’antiga Iluro. I molt abans del 1008, Santa Maria ja actuava com a motor del primer nucli de població medieval. Com expliquen els recordatoris de l’acte, “parlar del mil·lenari de Santa Maria, és també parlar del mil·lenari de Mataró”. I els mataronins vam respondre omplint la Basílica de gom a gom. Fent costat a un satisfet Mossèn Barat, el rector, i a tots els bisbes i capellans, presidits pel cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que van concelebrar la Missa.

El problema de Santa Maria és la seva restauració. Calen molts diners per posar-la a punt, i les aportacions mensuals de molts mataronins no són suficients per escometre totes les obres. Des de la legislatura passada es parla de la col·laboració de l’Ajuntament en la restauració del temple, però també hi cal el patrocini d’empreses i una decidida aportació econòmica del Bisbat perquè la Basílica resplendeixi. I buscar solucions imaginatives que permetin un millor finançament de la parròquia i, per tant, del manteniment del temple.

Mataró no disposa de grans monuments ni de massa edificis singulars. Conservar Santa Maria, doncs, hauria de ser una tasca de tots, Bisbat, particulars i institucions. El dia del mil·lenari, els ciutadans, anant a la Basílica, reivindicàrem la nostra vinculació emocional amb Mataró. Hi haurà més actes. No se’ls perdin.

Publicat a Capgròs.com el 01/04/2008

PERE MONTSERRAT, FILL PREDILECTE DE MATARÓ

Pere Montserrat i Recoder és un dels científics més prestigiosos que ha donat la ciutat de Mataró. Reconegut expert mundial en la flora del Pirineu –i també en la del Maresme sobre la que feu la seva tesi doctoral -, segueix en plena activitat intel·lectual i física als seus 89 anys. En farà 90 el 8 d’agost del 2008, i fora un bon regal que la iniciativa que impulsen bona part de les entitats de Mataró, la de proclamar-lo fill predilecte de la ciutat, arribés a bon port.

Una de les entitats impulsores, Els Amics de la Ciutat de Mataró, organitzà una conferència del Dr. Montserrat a la sala d‘actes de la Caixa Laietana el passat 12 de març. La va titular “El que ens diuen les plantes de muntanya”, i fou presentat pel seu fill Josep Maria, que ha seguit professionalment també, l’afecció del seu pare per les ciències naturals. Pere Montserrat mostrà i comentà fotografies de plantes i dibuixos del territori fets per ell, i a vegades ajudat pel seu fill “la memòria em comença a fallar”, ens anà dient el nom de cada planta i arbust en llatí, com correspon a un bon naturalista.

La sala era plena, i a més de molts familiars i amics, hi havia presidents i membres de les associacions culturals i entitats de tot tipus que han demanat que l’insigne investigador sigui reconegut com a fill predilecte de la ciutat. Clar que si l’interès dels qui governen la ciutat per reconèixer els mèrits del Dr. Montserrat es mesura en funció de la seva presència a l’acte, ho tenim clar. L’alcalde envià una carta excusant-se per un compromís adquirit anteriorment. El regidor de Cultura, no cal ni dir-ho, no hi era. Però tampoc no hi havia cap altra regidor del govern -(i aquí em permeto apuntar que havia deixat els regidors Terradas (PSC), Calvo (ICV), Mojedano (PP) i López (PP) reunits parlant d’immigració mentre jo marxava cap a la conferència). Només alguns dels regidors de Convergència i Unió, vinculats a més a algunes de les entitats impulsores, eren allà.

Sort que la societat civil és més generosa amb els seus membres distingits que els qui ens governen. Però certament, espero que Pere Montserrat i Recoder celebri els 90 anys com a fill predilecte de la ciutat que l’ha vist néixer i créixer. Ell s’ho mereix, i la ciutat també.

PD. Podeu consultar més informació sobre la seva activitat consultant el número 15 de la revista Atzavara, titulat “Homenatge a Pere Montserrat”.

A http://scholar.google.es/ podreu consultar algunes referències fetes a les seves principals obres.

LA MUSICA OMPLE EL FOMENT

Mataró té la sort de comptar amb una entitat centenària, el Foment Mataroní, que organitza activitats formatives i culturals. Cinema, teatre, exposicions i, sobretot, música clàssica, permeten als afeccionats a les arts gaudir de la seva programació al llarg de tot l’any durant els caps de setmana.

L’apartat musical està dirigit amb molt d’encert pel senyor Vilà, qui ha organitzat per l’any 2008 tres tipus de cicles pensats per a satisfer sensibilitats musicals diferents: el de Sarsuela amb vuit espectacles els diumenges a la tarda; el de Joves Intèrprets amb onze formacions que es poden sentir els dissabtes; i el cicle de dotze Concerts, que es reserven els divendres al vespre. Els concerts del Foment compten tant amb músics, nacionals i estrangers, que s’estan obrint camí com amb d’altres grups ja consagrats; amb programes de compositors ben coneguts com Vivaldi o Bach i amb altres propostes relacionades amb la música popular com el jazz o el tango.

El concert de febrer fou protagonitzat per l’Orquestra de Girona, dirigida per l’holandès Marnix Steffen, i amb la pianista Cristina Alís com a solista, amb un programa dedicat a Mozart, que satisféu plenament als assistents. La presentació de l’acte, barreja d’amenitat i d’erudició a càrrec d’en Joan Vives, fou un autèntic regal. Una vetllada inoblidable, com totes les que es fan al Foment. Si en tenen la oportunitat, segueixin la seva música. Les entrades són més barates que a les sales de concerts de Barcelona, hi trobaran amics i coneguts i ho tenen a tocar de casa. A Mataró, la música omple el Foment.

Publicat a Capgròs.com el 28/02/2008

MATARO ACOLLIRÀ LA TROBADA DE PESSEBRISTES DEL 2010

A l’Assemblea de l’Associació de Pessebristes de Mataró del 20 de febrer se’ns va comunicar formalment als socis que la nostra ciutat acollirà el 2010 la trobada de pessebristes de Catalunya, amb l’ objectiu de donar a conèixer la rica tradició pessebrista de Mataró i constituir una Jornada oberta a totes aquelles persones d’arreu del país que estimen les tradicions. A Mataró, fa 50 anys que hi ha exposicions de pessebres, i l’any 2007 hi ha hagut 15.000 visitants a l’Edifici de la Presó, on ara tenim la seu.

Cada any és una ciutat diferent de Catalunya qui acull, la primera setmana d’octubre, la trobada de pessebristes. Suposa un esforç important per l’associació organitzadora, és a dir, els seus membres, en temps i en diners, i per això l’Associació de Mataró ja ha muntat una comissió que hi treballa, recull idees i ha fet les primeres propostes. En destaco només tres:

- La primera seria canviar les dates de la trobada. Passar d’octubre a la primera setmana de desembre, perquè és quan se celebra el Nadal, ja hi ha ambient als carrers, els ciutadans van a l’edifici de la Presó a veure les exposicions de pessebres i de figures de l’Associació i a més ja hi hauria muntades les paradetes de la Plaça de Santa Anna on es poden trobar tots els materials necessaris per fer un pessebre. Això no depèn només dels mataronins però valdria la pena que s’aconseguís.

- La segona proposta és que la trobada sigui en clau familiar i infantil, que es programin activitats per a tots, perquè la gent que vingui a Mataró en surti amb més coneixements sobre el pessebre i sobre la història dels pessebres a casa nostra.

- I la tercera és que l’Associació de Pessebristes vol que sigui una trobada molt participativa, a la que es pugui vincular a d’altres entitats de Mataró vinculades amb les tradicions i amb la cultura.

Tots plegats tenim prou temps per organitzar una trobada inoblidable que permeti arrelar una mica més les nostres tradicions, i alhora donar a conèixer la ciutat a gent d’arreu del país. El 2010 celebrarem la 150 trobada de pessebristes de Catalunya, o sia que l’ocasió bé s’ho val.

Si teniu interès per saber alguna cosa més de l’Associació, de la seva escola, les exposicions de diorames, la col•lecció de figures, etc., podeu consultar aquí.