A Mataró, com cada any al voltant del 27 de juliol, estem de Festa Major. Les Santes transformen la ciutat i la seva gent. Tothom sembla més content –alguns realment van molt i molt contents, especialment a les nits-, milers de persones de diferents generacions es barregen als actes més tradicionals –amb la samarreta de la festa o sense- , els aparadors llueixen cartells i barrets de “Santes”, les famílies es reuneixen per dinar com si fos un segon Nadal i el regidor del ram resa perquè tot funcioni sense ensurts i els mataronins estiguin satisfets. Si Les Santes són un èxit, té el càrrec assegurat per l’any següent.
Suposo que un dels triomfs de la Festa és que hi hagi actes programats per a totes les edats i totes les sensibilitats i un es pugui organitzar el “seu” programa de Santes en funció dels seus gustos, dels seus horaris laborals – no tots els mataronins tenim festa aquests dies- i del que el seu cos aguanti. Per mi, aquests dies han servit per repetir alguns dels actes tradicionals com retrobar els amics convergents i d’Unió al tradicional sopar del dia de Sant Jaume al Caminetto o veure sortir les autoritats de l’Ajuntament camí de Santa Maria per anar a l’Ofici. Per raons personals, no hauran estat les millors festes que recordi ni a les que hauré pogut anar a més actes. Però sí que aquests dies hauran servit per passar moltes més hores amb la família i recordar quines són, realment, les coses que importen a la vida.
Glòria a Les Santes! I l’any que ve hi tornarem.
Suposo que un dels triomfs de la Festa és que hi hagi actes programats per a totes les edats i totes les sensibilitats i un es pugui organitzar el “seu” programa de Santes en funció dels seus gustos, dels seus horaris laborals – no tots els mataronins tenim festa aquests dies- i del que el seu cos aguanti. Per mi, aquests dies han servit per repetir alguns dels actes tradicionals com retrobar els amics convergents i d’Unió al tradicional sopar del dia de Sant Jaume al Caminetto o veure sortir les autoritats de l’Ajuntament camí de Santa Maria per anar a l’Ofici. Per raons personals, no hauran estat les millors festes que recordi ni a les que hauré pogut anar a més actes. Però sí que aquests dies hauran servit per passar moltes més hores amb la família i recordar quines són, realment, les coses que importen a la vida.
Glòria a Les Santes! I l’any que ve hi tornarem.
