dimarts, 5 d’agost de 2008

LLEGINT A L’ESTIU

Una de les coses que més m’agrada de les vacances d’estiu és que tinc temps per llegir obres no relacionades amb la feina. No cal que repassi informes de l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari Català (AQU), no cal que em miri memòries elaborades a l’Autònoma i especialment no vull passar les tardes estudiant ponències o articles relacionats amb els temes que m’interessen. Ben be que ho faig durant les vacances de Nadal i de Setmana Santa.

L’estiu el dedico a diaris, revistes i novel·les. Això em permet llegir crítiques als periòdics d’escriptors/es i assagistes diversos lloant o destrossant alguns autors i les seves obres. Alguns recomanen llegir a tal o qual i amb el mateix fervor inciten a llençar a la brossa els llibres escrits per aquell i aquell altra. Sempre he defensat que el que importa és llegir i aquesta és una passió que s’inculca des de petits. Com que ja tinc un grapat d’estius a la meva esquena, em prenc les recomanacions com millor em sembla, i concentro la meva tria en tres àmbits: els còmics més diversos, la ciència ficció i la novel·la policíaca.

La passió pels còmics em va de la infància, quan els meus tres germans i jo compràvem cada setmana els “tebeos” de l’època (Pulgarcito, Tiovivo, DDT... publicats per l’Editorial Bruguera) i El Capitán Trueno i El Jabato. El meu inici en la novel·la policíaca anà de la mà de l’inspector Maigret, de Georges Simenon, de qui a casa hi havia tota la col·lecció en una edició de butxaca i que em permeté visitar París per primera vegada a través de la literatura. I la ciència ficció la vaig descobrir de més gran, de la mà de l’inevitable Isaac Asimov. Amb els anys, altres personatges de còmic i altres autors de novel·la negra s’han incorporat als meus gustos. Ara us en faig cinc cèntims.