He escoltat força vegades el President Jordi Pujol en conferències, mítings i reunions polítiques. Jugant a casa o davant d’auditoris més hostils. Parlant de Catalunya, de patriotisme, d’exigència, de compromís... en realitat, parlant sempre de política, entesa com la ciència i l’art de governar. Al Congrés de CDC va estar especialment bé. I no perquè es permetés alguna broma o piqués l’ullet als delegats apuntant alguna maldat sobre els actuals governants, que també. Va estar especialment bé perquè va parlar de política, entesa com l’art i la ciència de governar, perquè va parlar de les contradiccions dels qui ens governen, ens va obligar a reflexionar, i va animar a pencar per allò en el que creiem.
I com que no es tracta de resumir el discurs, citaré només l’explicació que va fer dels eslògans electorals de Convergència al llarg de les conteses electorals. Per Pujol, els eslògans electorals mai no van ser publicitaris, sinó que contenien la doctrina i el propòsit profund del que es considerava, en cada moment, que era el tema de treball prioritari pel país. En va citar alguns:
I com que no es tracta de resumir el discurs, citaré només l’explicació que va fer dels eslògans electorals de Convergència al llarg de les conteses electorals. Per Pujol, els eslògans electorals mai no van ser publicitaris, sinó que contenien la doctrina i el propòsit profund del que es considerava, en cada moment, que era el tema de treball prioritari pel país. En va citar alguns:
- Primer Catalunya
- Una Catalunya per a tothom
- A Catalunya, primer les persones
L’endemà, en Lluís Recoder en recordaria un altra: Catalunya comença al teu Ajuntament. Es tracta, ara més que mai, que sapiguem transmetre el sentit del compromís a tots els qui ens envolten.
