LA MUSICA OMPLE EL FOMENT

Mataró té la sort de comptar amb una entitat centenària, el Foment Mataroní, que organitza activitats formatives i culturals. Cinema, teatre, exposicions i, sobretot, música clàssica, permeten als afeccionats a les arts gaudir de la seva programació al llarg de tot l’any durant els caps de setmana.

L’apartat musical està dirigit amb molt d’encert pel senyor Vilà, qui ha organitzat per l’any 2008 tres tipus de cicles pensats per a satisfer sensibilitats musicals diferents: el de Sarsuela amb vuit espectacles els diumenges a la tarda; el de Joves Intèrprets amb onze formacions que es poden sentir els dissabtes; i el cicle de dotze Concerts, que es reserven els divendres al vespre. Els concerts del Foment compten tant amb músics, nacionals i estrangers, que s’estan obrint camí com amb d’altres grups ja consagrats; amb programes de compositors ben coneguts com Vivaldi o Bach i amb altres propostes relacionades amb la música popular com el jazz o el tango.

El concert de febrer fou protagonitzat per l’Orquestra de Girona, dirigida per l’holandès Marnix Steffen, i amb la pianista Cristina Alís com a solista, amb un programa dedicat a Mozart, que satisféu plenament als assistents. La presentació de l’acte, barreja d’amenitat i d’erudició a càrrec d’en Joan Vives, fou un autèntic regal. Una vetllada inoblidable, com totes les que es fan al Foment. Si en tenen la oportunitat, segueixin la seva música. Les entrades són més barates que a les sales de concerts de Barcelona, hi trobaran amics i coneguts i ho tenen a tocar de casa. A Mataró, la música omple el Foment.

Publicat a Capgròs.com el 28/02/2008

MATARO ACOLLIRÀ LA TROBADA DE PESSEBRISTES DEL 2010

A l’Assemblea de l’Associació de Pessebristes de Mataró del 20 de febrer se’ns va comunicar formalment als socis que la nostra ciutat acollirà el 2010 la trobada de pessebristes de Catalunya, amb l’ objectiu de donar a conèixer la rica tradició pessebrista de Mataró i constituir una Jornada oberta a totes aquelles persones d’arreu del país que estimen les tradicions. A Mataró, fa 50 anys que hi ha exposicions de pessebres, i l’any 2007 hi ha hagut 15.000 visitants a l’Edifici de la Presó, on ara tenim la seu.

Cada any és una ciutat diferent de Catalunya qui acull, la primera setmana d’octubre, la trobada de pessebristes. Suposa un esforç important per l’associació organitzadora, és a dir, els seus membres, en temps i en diners, i per això l’Associació de Mataró ja ha muntat una comissió que hi treballa, recull idees i ha fet les primeres propostes. En destaco només tres:

- La primera seria canviar les dates de la trobada. Passar d’octubre a la primera setmana de desembre, perquè és quan se celebra el Nadal, ja hi ha ambient als carrers, els ciutadans van a l’edifici de la Presó a veure les exposicions de pessebres i de figures de l’Associació i a més ja hi hauria muntades les paradetes de la Plaça de Santa Anna on es poden trobar tots els materials necessaris per fer un pessebre. Això no depèn només dels mataronins però valdria la pena que s’aconseguís.

- La segona proposta és que la trobada sigui en clau familiar i infantil, que es programin activitats per a tots, perquè la gent que vingui a Mataró en surti amb més coneixements sobre el pessebre i sobre la història dels pessebres a casa nostra.

- I la tercera és que l’Associació de Pessebristes vol que sigui una trobada molt participativa, a la que es pugui vincular a d’altres entitats de Mataró vinculades amb les tradicions i amb la cultura.

Tots plegats tenim prou temps per organitzar una trobada inoblidable que permeti arrelar una mica més les nostres tradicions, i alhora donar a conèixer la ciutat a gent d’arreu del país. El 2010 celebrarem la 150 trobada de pessebristes de Catalunya, o sia que l’ocasió bé s’ho val.

Si teniu interès per saber alguna cosa més de l’Associació, de la seva escola, les exposicions de diorames, la col•lecció de figures, etc., podeu consultar aquí.

Perquè quedi clar

Artur Mas ha deixat les coses clares a la sessió de control d’aquesta tarda al Parlament: “només seré president de Catalunya a través d’unes eleccions democràtiques”.

CAN MARFA: UN MUSEU PER MATARÓ?

S’està enderrocant l’edifici annex a l’antiga fàbrica de Can Marfà, el que sembla ser el tret de sortida per convertir les naus en un espai museogràfic per a la ciutat, segons el projecte que presentà al 2006 en Jaume Graupera, antic regidor de cultura. Ho vaig dir llavors i ho repeteixo ara: la proposta presentada sembla un gran calaix de sastre on enquibir tot allò de valor que tenim a Mataró, on es barregen les comparses de la ciutat, la col·lecció de màquines de gènere de punt de la Fundació Vilaseca o l’esquelet d’una balena.

Al juliol de 2003, els representants dels partits polítics que havíem entrat a l’Ajuntament, intervinguérem en un debat sobre cultura a Televisió de Mataró. Hi exposàrem les idees i mostràrem les divergències que teníem al respecte i parlàrem de Can Marfà, del que costaria reconvertir l’espai, dels calendaris, de la necessitat...Com que al 2003 el govern ja deia que la cosa anava per llarg, vaig proposar que la Nau Gaudí es convertís en la seu provisional del Museu del Gènere de Punt. Tots s’hi van oposar. Ara entenc la raó, i és que, ingènua de mi, creia que estaria realment acabada al novembre de 2004, com llavors assegurava el govern tripartit! La Nau segueix potes enlaire i se li dóna una finalitat absurda i el Museu hauria d’obrir les portes el 2014.

Total, que la lentitud segueix impregnant tots els actes relacionats amb la cultura a Mataró. La biblioteca de l’Escorxador, Carnestoltes, la donació dels artistes plàstics a la ciutat, la reforma de la Sala Cabanyes, els convenis amb el Foment i el Casal, la Comissió de Lectura Pública... El que no desapareix, sembla esmorteït i és la societat civil la que s’organitza per dinamitzar els espais culturals. No sé si és perquè el Patronat de Cultura ja no existeix –ni sembla que hi hagi cap voluntat de trobar-li un recanvi- i perquè el regidor actual només ha de donar comptes a l’alcalde, però hom té la sensació que cada dia anem a pitjor.

Publicat a Capgròs.com el 03/02/2008

TERRATRÈMOL EN LA PROPAGANDA POLÍTICA

El periodista i pensador francès Jean Marie Domenach, director durant molts anys de la revista Esprit, va publicar a principis dels anys 60 La propaganda política, un llibre clàssic on analitzava els sistemes propagandístics de la revolució comunista i del feixisme i de com havien aconseguit seduir pobles sencers amb uns discursos més que discutibles.

Al llarg del segle XX, a l’era de l’esclat de la comunicació de masses, els mecanismes de propaganda política es van ampliar i millorar considerablement. Als mítings al carrer o en locals tancats, als cartells, als murals, als opuscles o als anuncis a la premsa escrita, s’hi van sumar la ràdio –essencial per a l’èxit del nazisme a Alemanya-, la televisió i el cinema. Tots tres mitjans foren fonamentals per a transmetre idees i projectes, per predisposar a la població cap a la guerra, per inventar-se enemics i sobre tot per crear i vendre la figura del líder.

De fet, la pròpia idea i l’ús de la propaganda política ha estat habitualment rebutjada o menystinguda perquè se l’ha associada a la forma de transmetre mentides per convertir-les en veritats, idiotitzar els ciutadans i doblegar les voluntats individuals. I certament, si pensem en alguns dels grans propagandistes del segle XX, especialment en règims totalitaris de tot color i d’arreu del món, el rebuig es comprèn. Però també és cert que la propaganda política ha estat i és encara als països democràtics, el sistema més ràpid que tenen els partits polítics de transmetre als ciutadans la seva visió del món i com es tradueix aquesta en projectes. El grau de credibilitat que assoleixin i la manera com el missatge arribi a la població, s’acabarà traduint en vots, és a dir, permetrà mesurar el suport que té una determinada idea de com ha de ser una ciutat o un país, de quines han de ser les seves prioritats, de quins objectius es marca a mig i llarg termini, de quina posició vol ocupar en relació als seus veïns.

Així les coses, el que ha canviat a principis del segle XXI són les tècniques de propaganda electoral. I ho estan fent molt ràpidament. Els partits polítics i els seus líders continuen emprant tots els mitjans tradicionals per donar-se a conèixer, explicar les seves propostes, seduir els possibles votants i criticar els adversaris. Però la ràdio, la televisió, els grans mítings.... ja no són els únics sistemes vàlids. Al món globalitzat d’Internet, els blocs, youtube, les webs dels partits polítics i dels seus candidats, els xats, les llistes de distribució... han esdevingut uns mecanismes molt potents per donar-se a conèixer i per arribar al públic en temps real, les 24 hores del dia, a les llars o als llocs de treball.

Però no només això, i aquí rau la diferència respecte de la propaganda tradicional. Els mitjans amb que compta Internet també són molt aptes perquè els internautes – votants - ciutadans polemitzin, demanin explicacions, exposin les seves preferències, creïn els seus propis cartells o vídeos de campanya i els pengin a la xarxa.

Ho estem veient a la campanya electoral que estan fent els candidats que volen optar a la presidència dels Estats Units, i ho veurem, sens dubte, a les properes eleccions generals a l’Estat Espanyol. De fet, fa quatre anys, les convocatòries via telèfon mòbil per anar a les concentracions a Madrid per demanar explicacions sobre l’autoria de l’11-M foren determinants per capgirar uns resultats electorals que totes les enquestes prèvies donaven per cantats.

Per tant, nous mitjans per a una nova era, i entre tots haurem d’aprendre a usar-los per donar a conèixer, també, la informació electoral, que tant de bo fos sempre sincera, constructiva i engrescadora. Ja se sap que l’esperança mou més muntanyes que el recel i la rancúnia. I fa massa temps que moltes campanyes electorals a l’Estat Espanyol es basen més en la desqualificació de l’altre, en el missatge de la por i en les promeses que no es podran complir, que en intentar crear un estat d’ànim col·lectiu favorable per bastir, entre tots, un lloc millor per viure.

“La llibertat no s’ensenya, però l’educació li prepara el terreny”, diu Domenach. L’educació política també per mitjà de la propaganda electoral, ens hauria d’ensenyar a ser més lliures.

Mentre, si voleu anar donant un cop d’ull al que serà la propaganda política per Internet, podeu visitar:

http://www.youtube.com/elecciones08
http://blocs.ciu.cat
http://www.ciu.cat
http://www.convergencia.cat

MIRIAM MAKEBA I EL PREMI PER LA PAU 2007

Suposo que el Teatre Monumental de Mataró es vestirà de gala el proper dimecres 16 de gener per a donar el XXVIII Premi de la Pau a la cantant sud-africana Miriam Makeba. L’Associació per a les Nacions Unides d’Espanya ha decidit atorgar-li el premi del 2007, per la seva defensa dels drets humans i la lluita contra l’apartheid. Segur que s’ho mereix després de 30 anys d’exili del seu país, d’haver parlat a les Nacions Unides al 1976 en contra de l’apartheid com a delegada de la República de Guinea, o d’haver rebut altres guardons similars com el Premi de la Pau Dag Hammerskjöld el 1986, -instituït en honor del que fou secretari de les Nacions Unides i Premi Nobel de la Pau ell mateix.

De fet, la vinculació de Zensile Makeba amb les Nacions Unides ve de lluny, ja que des del 1999 és ambaixadora de la FAO (la organització de la ONU per a l’agricultura i l’alimentació), a qui va dedicar una cançó, Masakahane, i amb qui s’ha compromès per divulgar les campanyes contra la fam que es fan especialment al seu continent d’origen. Mama Àfrica, com altres músics, actors o científics de la talla de Gong Li, Khaled, Dione Warwick o Rita Levi Montalcini, utilitza la seva fama per a conscienciar la gent de la paradoxa que suposen els problemes d’alimentació de milions de persones en un planeta que ha assolit extraordinaris avenços mèdics, socials i tecnològics.

Espero que els ciutadans de Mataró i de la resta de la comarca omplirem a rebentar el teatre per a gaudir de la seva humanitat i del seu compromís en favor dels més desvalguts.

Publicat a Capgròs.com el 13/01/2008