tag:blogger.com,1999:blog-59214260466173052272024-03-04T21:01:46.316-08:00Del Parc Central al Central ParcM. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comBlogger27125tag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-10715228586052245182009-02-14T04:46:00.000-08:002009-02-14T04:53:35.994-08:00ENTREVISTA A LA REVISTA VALORS<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLT4kXRrS8HaHurhUMcUiuL5iQWCvZoPiB8ssNXXrnXQ-uygA4OBNOFTAIgEPbqlBRiFUoagMey7COfAiMK3qtt_RRosOv9uleA9uDMIHgbtiy3AI9Hr7XSSuXm_HU8cKIx0Z5LGOE7BUP/s1600-h/portada57web.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5302634058962449122" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 204px; CURSOR: hand; HEIGHT: 291px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLT4kXRrS8HaHurhUMcUiuL5iQWCvZoPiB8ssNXXrnXQ-uygA4OBNOFTAIgEPbqlBRiFUoagMey7COfAiMK3qtt_RRosOv9uleA9uDMIHgbtiy3AI9Hr7XSSuXm_HU8cKIx0Z5LGOE7BUP/s320/portada57web.jpg" border="0" /></a> <div align="justify"><span style="font-family:arial;">Deixeu-me que reprodueixi aquí el text íntegre de l’entrevista que m’han fet la gent de <a href="http://www.valors.org/">VALORS</a> i que, amb el títol: “<strong>La privatització de la universitat és una de les crítiques, absurdes, contra l’Espai europeu d’educació superior</strong>”, publiquen en el número de febrer. Aprofito per donar-los les gràcies per ajudar a difondre la feina que fem des de la Universitat.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;">.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;">.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;">.-</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;">-</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;">-</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;">-</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;color:#ffffff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"><strong><span style="color:#000000;">- </span>L’Espai Europeu d’Educació Superior –l’anomenat Pla Bolonya- ha creat molta tensió a les universitats. Què creu que en podem extreure?<br /></strong>La tensió que s’ha viscut resulta estranya a la universitat, ja que té tots els mecanismes necessaris per discutir qualsevol tema, els estudiants tenen representació a tots els òrgans de govern i disposen de mitjans per exposar les seves propostes. Però hi ha hagut persones amb poca cultura democràtica que, en alguns centres, han impedit que els qui pensen que el procés de Bolonya és útil i beneficiós poguessin anar a classe. I encara entenc menys com hi ha col·lectius i mitjans de comunicació que prenen partit sistemàticament pels qui protesten i no s’escolten la majoria que vol seguir treballant amb normalitat.<br /><strong>- Què ha fallat?</strong><br />Crec que el que falla és la comunicació, l’explicació a les successives promocions d’estudiants del que és l’Espai Europeu d’Educació Superior. Parlem del tema des del 1999 que és la data de la Declaració de Bolonya, però els estudiants entren i surten de la universitat. Probablement l’esforç pedagògic que es va fer al començament del procés no s’ha repetit amb prou assiduïtat al llarg del temps. Potser tots plegats ens hem refiat massa que amb les xerrades a les facultats cada any i les webs de les universitats era suficient. Però la realitat és que d’informació sobre Bolonya també en circula molta que és falsa, i no hem sabut contrarrestar tanta intoxicació.<br /><strong>- Hi ha hagut diàleg sobre el procés de Bolonya entre tots els agents implicats?</strong><br />Per descomptat. Fa deu anys que n’estem parlant en el món acadèmic a tots els països europeus, ja que el procés inclou a més de trenta països. N’han parlat els docents, estudiants, sindicats, personal d’administració, governs... Per citar un parell d’exemples: a Holanda o Finlàndia s’aplica des de fa temps i sense problemes la filosofia educativa de Bolonya. Però a Grècia el procés pateix serioses dificultats, no només per raons educatives sinó provocat per altres problemes estructurals del propi país.<br /><strong>- Una de les crítiques del Pla Bolonya és que elititza l’ensenyament universitari. Ho veu així?<br /></strong>En absolut. Els preus de les carreres a les universitats públiques no augmentaran. Els títols de Grau seguiran sent finalistes i permetran la incorporació al mercat de treball europeu, no només espanyol, sense necessitat de convalidar els estudis. L’accés a les carreres universitàries seguirà els mateixos procediments que fins ara. Hi ha propostes de noves carreres universitàries, és a dir, més oferta encara per poder estudiar. Es diu que serà impossible compaginar estudis i treball, i tampoc no és cert. Però evidentment, com ja passa ara, algú que estudia i té una feina de moltes hores a la setmana, precisarà més anys per acabar els seus estudis. La universitat a casa nostra acull milers d’estudiants cada any i la tendència seguirà igual.<br /><strong>- S’ha criticat també que certs tipus de sectors (sigui professors o estudiants) es legitimen sols i parlen en nom d’un col·lectiu més ampli. Com veu aquest xoc entre la col·lectivitat i les actuacions individuals?</strong><br />El que em sembla inaudit és que determinats sectors de la premsa o de l’opinió pública atorguin la mateixa credibilitat al rector d’una universitat, que parla en nom de la institució que governa després d’haver passat per un procés electoral, que a un individu que s’autoproclama representant d’un col·lectiu. Hi ha actuacions individuals gens respectuoses amb els drets dels altres que es deslegitimen soles. Malauradament, les accions de boicot a les classes, les ocupacions d’espais de les universitats, els actes intimidatoris contra professors o estudiants, tenen molt més ressò mediàtic que el desig de les majories silencioses, professorat i estudiants, que volen seguir amb la seva vida acadèmica normal.<br /><strong>- Sembla que el dilema públic/privat a la Universitat es posicioni cap als extrems. No hi ha una situació intermèdia?</strong><br />La privatització de la universitat és una de les crítiques, absurdes, contra l’Espai europeu d’educació superior. No conec cap empresa que vulgui comprar una Facultat. Fer transferència de coneixement de la universitat a la societat és fer partícips als conciutadans dels avenços científics que s’assoleixen a les universitats per millorar la qualitat de vida de les persones, tot el contrari de la privatització. Si obtenim mecenatges el que es fa és injectar diners privats al sector públic i no a l’inrevés. I les empreses no imposen els seus objectius als plans d’estudis, que segueixen fent els acadèmics. El que fa un flac favor a la universitat pública són, malauradament, les protestes contra el procés de Bolonya, quan impedeixen anar a classe, per exemple, perquè moltes famílies poden enviar els seus fills a les universitats privades perquè no tenen conflictes.<br /><strong>- En tot cas, l’objectiu que tenen ambdós sectors és la de millorar el sistema universitari català. Cap a on ens porta Bolonya?</strong><br />Els dos sectors parteixen d’hipòtesis diferents. Els que defensem l’Espai Europeu creiem que la barreja cultural enriqueix, que la mobilitat incrementa les possibilitats de millora personal. La meva sensació és que l’altra sector està molt més ancorat en el sistema educatiu tradicional i no creu que l’intercanvi sigui un actiu. Bolonya vol afavorir la mobilitat i l'ocupabilitat dels estudiants, facilitant el reconeixement dels seus estudis a qualsevol altra universitat de l’espai europeu. Bolonya lluita per un ensenyament de qualitat que aposta per l’avaluació contínua i per millorar les competències que adquirirà l’estudiant.<br /><strong>- Quin és el principal problema avui de la universitat catalana?</strong><br />Al meu parer el que hauria de millorar és el sistema de beques –major nombre i més dotació econòmica- i línies de crèdits tous, com es fa a alguns països nòrdics, en què es tornen els diners quan els titulats ja treballen. Beques i crèdits haurien de permetre als beneficiaris dedicar-se a estudiar a temps complet per millorar el seu rendiment i acabar les carreres en els anys previstos.<br /><strong>- El debat educatiu del país està a l’ordre del dia (Llei Catalana d’Educació). No li demanaré un posicionament, però en base a quins fonaments hauria d’anar aquest debat.</strong><br />No he estudiat la proposta de Llei i no m’hi puc pronunciar. Però em sembla que qualsevol societat necessita un sistema educatiu potent, amb models que no canviïn cada pocs anys, que recompensin i exigeixin l’esforç dels alumnes i la implicació de les famílies i dels mestres en l’educació dels nens i dels joves. L’educació és el fonament d’una societat. Si falla, tota la resta se’n ressentirà.</span></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-25223670579215277672008-08-10T13:21:00.000-07:002008-08-10T13:31:09.415-07:00DE CIUTATS I POLICIES<div align="justify"><a href="http://lh5.ggpht.com/parccentral.centralparc/SJ9PiCYl1oI/AAAAAAAAAI0/TjriiyZv7BM/fred-vargas.jpg?imgmax=400"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://lh5.ggpht.com/parccentral.centralparc/SJ9PiCYl1oI/AAAAAAAAAI0/TjriiyZv7BM/fred-vargas.jpg?imgmax=400" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">La darrera proposta és sobre policies i les ciutats, països i sistemes socials que us fan conèixer. <a href="http://www.groveatlantic.com/leon/author.htm">Donna Leon</a>, amb el seu Guido Brunetti, ens fa recórrer els carrers i canals de Venècia, la vida de la ciutat inflada de turistes, la cuina del país, les misèries del sistema polític o judicial italià... El que sempre em deixa un regust amarg de les seves novel·les és que solen acabar “malament”. No vull dir que el comissari no descobreixi qui és l’autor d’un crim o què s’amaga al darrera d’una mort. Sinó que per una raó o altra, els culpables no pagaran els crims amb tota la duresa que caldria o se’n sortiran tranquil·lament, davant la mirada desesperançada d’un policia que llegeix els clàssics grecs i llatins, parla anglès fluidament i adora els seus fill, que van creixent amb cada nou llibre. N’acabo de llegir Deixeu estar els nens, i sí, pel meu gust acaba fatal. Prefereixo els finals molt més expeditius dels herois dels còmics antics, però al segle XXI res no és blanc o negre. Ni els còmics.<br /><br />Com que ja m’he llegit tota la sèrie de Kurt Wallander, el policia suec d’Escània, escrit per <a href="http://www.henningmankell.com/">Henning Mankell</a>, aquest estiu em calia buscar un nou “policia”. En Montalbano d’Andrea Camilleri no m’acaba de fer el pes, tot i que me n’he llegides un parell d’obres. Per sort, la Cathérine, una amiga francesa m’ha recomanat l’inspector Adamsberg de París. Més aviat, el que m’ha recomanat ha estat <a href="http://www.siruela.com/prensa.php?&id_autor=733">Fred Vargas</a>, que en realitat es diu Frédérique Audoin-Rouzeau i és investigadora del <a href="http://www.cnrs.fr/">Centre National de la Recherche Scientifique</a> (CNRS) de França. O sia que he començat Un lieu incertain, i sé que en castellà l’edita Siruela. Sobre l’autora i la seva obra en general he llegit una crítica elogiosa a La Vanguardia. A veure si coincideixo amb qui la signa.</span> </div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-55868927319929958852008-08-07T08:15:00.001-07:002008-08-07T08:19:59.832-07:00COMICS PER L’ESTIU<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbCapZsuTxTSgaTWDwDQxWENsbp462FFZfArBz0Dl_tgChOrrZr4q7ArvsgFNtATQHO3e7ojiVT7JJv8ffJrZECtFdS_yJzMCBhxx-8yDogemhlDVkIth1HlAXfdPaF-IgjkrcdUt93g3v/s1600-h/comics.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5231794904524899826" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="228" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbCapZsuTxTSgaTWDwDQxWENsbp462FFZfArBz0Dl_tgChOrrZr4q7ArvsgFNtATQHO3e7ojiVT7JJv8ffJrZECtFdS_yJzMCBhxx-8yDogemhlDVkIth1HlAXfdPaF-IgjkrcdUt93g3v/s320/comics.jpg" width="337" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">Aquest estiu ja he llegit dos còmics de ciència ficció: <a href="http://www.mondes-aldebaran.com/"><em>Aldebaran</em></a>, escrit i dibuixat pel brasiler Leo, amb un traç clar i net. I <a href="http://www.planetacomic.net/comics_listado.asp?cat=10023"><em>El canto de las estrigias</em></a> amb guió de Corbeyran i dibuix i color de Richard Guerineau i Isabelle Merlet. A mi m’ha agradat molt més el primer que no el segon, tant pel tipus de dibuix com per la història explicada. Els dos han estat publicats per Planeta DeAgostini, amb unes edicions “petites” – perquè quan es tracta de gaudir dels dibuixos, quan més grans són els llibres, millor.- però d’excel·lent qualitat i preu. Espero que n’editin les “segones parts”, ja que m’han interessat prou per repetir. Si voleu entrar per primera vegada al món dels còmics us recomano “Iluro- Còmic”, una botiga de Mataró, a la Ronda Prim gairebé a tocar la Plaça Granollers. Hi és tot, els herois clàssics i les propostes més modernes, per petits i grans, i us orientaran en el que us calgui.<br /><br />Si voleu quelcom més tradicional, tot i que els darrers volums també tenen un toc molt fantàstic, llegiu <a href="http://www.normaeditorial.com/main.aspx?page=coleccion&idcoleccion=39&pageindex=0&pagcount=0"><em>Les aventures de Blake i Mortimer</em> </a>una creació original d’Edgar P. Jakobs, que després han prosseguit altres guionistes i dibuixants. I també podeu provar amb <a href="http://www.thorgal.com/index2.html">Thorgal</a>, un guerrer viking que acaba resultant que ve d’un altra planeta, creat per Van Hamme i Rosinski, i que barreja també aventures i ciència ficció. I si voleu els herois de tota la vida i fets a casa, a més <a href="http://www.capitan-trueno.com/"><em>d’El Capitán Tueno</em></a>, proveu amb <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/El_Jabato"><em>El Jabato</em></a> i <a href="http://www.corsariohierro.com/"><em>El Corsario de Hierro</em></a>. Segueixen el mateix esquema –heroi, dos amics i la núvia del primer- però viuen les seves aventures en èpoques diferents. No us defraudaran i són aptes per a tota la família. I, pel meu gust, infinitament millors que aquests “mangas” que llegeixen els meus fills.</span></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-15702227865572947052008-08-05T12:39:00.000-07:002008-11-12T19:29:52.991-08:00LLEGINT A L’ESTIU<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIiSJPNOPAdrCgQaggIBE3GX2lDyXlZK8jgD4IT2LlfxIlrgDDs0-mDTNs5haWF_T_2kGWPD28Jhd1eSeDSERyYupqLk_eSSX1NCFfuMNv806TMgQuGM-9_q2m0uY3ume8oYPEOpCHHTIH/s1600-h/capi-trueno.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5231121985718638914" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="329" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIiSJPNOPAdrCgQaggIBE3GX2lDyXlZK8jgD4IT2LlfxIlrgDDs0-mDTNs5haWF_T_2kGWPD28Jhd1eSeDSERyYupqLk_eSSX1NCFfuMNv806TMgQuGM-9_q2m0uY3ume8oYPEOpCHHTIH/s320/capi-trueno.jpg" width="242" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">Una de les coses que més m’agrada de les vacances d’estiu és que tinc temps per llegir obres no relacionades amb la feina. No cal que repassi informes de <a href="http://www.aqu.cat/">l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari Català</a> (AQU), no cal que em miri memòries elaborades a l’Autònoma i especialment no vull passar les tardes estudiant ponències o articles relacionats amb els temes que m’interessen. Ben be que ho faig durant les vacances de Nadal i de Setmana Santa.<br /><br />L’estiu el dedico a diaris, revistes i novel·les. Això em permet llegir crítiques als periòdics d’escriptors/es i assagistes diversos lloant o destrossant alguns autors i les seves obres. Alguns recomanen llegir a tal o qual i amb el mateix fervor inciten a llençar a la brossa els llibres escrits per aquell i aquell altra. Sempre he defensat que el que importa és llegir i aquesta és una passió que s’inculca des de petits. Com que ja tinc un grapat d’estius a la meva esquena, em prenc les recomanacions com millor em sembla, i concentro la meva tria en tres àmbits: els còmics més diversos, la ciència ficció i la novel·la policíaca.<br /><br />La passió pels còmics em va de la infància, quan els meus tres germans i jo compràvem cada setmana els “tebeos” de l’època (Pulgarcito, Tiovivo, DDT... publicats per <a href="http://seronoser.free.fr/bruguera/">l’Editorial Bruguera</a>) i <a href="http://www.capitan-trueno.com/">El Capitán Trueno</a> i El Jabato. El meu inici en la novel·la policíaca anà de la mà de l’inspector Maigret, de <a href="http://www.trussel.com/f_maig.htm">Georges Simenon</a>, de qui a casa hi havia tota la col·lecció en una edició de butxaca i que em permeté visitar París per primera vegada a través de la literatura. I la ciència ficció la vaig descobrir de més gran, de la mà de l’inevitable <a href="http://www.ciencia-ficcion.com/autores/asimovi.htm">Isaac Asimov</a>. Amb els anys, altres personatges de còmic i altres autors de novel·la negra s’han incorporat als meus gustos. Ara us en faig cinc cèntims. </span></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-61569082853869374442008-07-29T01:08:00.000-07:002008-11-12T19:29:53.161-08:00DE FESTA MAJOR<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGw-iJFqUtl4OMlDwLrqLwVRatMP6vPUbq-C7w3m5NYBGBhvjDzIFL8zESKh3Hg4k6CqDZG81Wlww1lXm3GV527pvoFdKitO90VJ0HYbFSS9rIkMELYxIKWnvnmJtCgzFohNGKRgOVMyv8/s1600-h/santes-08.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228346531919372674" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGw-iJFqUtl4OMlDwLrqLwVRatMP6vPUbq-C7w3m5NYBGBhvjDzIFL8zESKh3Hg4k6CqDZG81Wlww1lXm3GV527pvoFdKitO90VJ0HYbFSS9rIkMELYxIKWnvnmJtCgzFohNGKRgOVMyv8/s320/santes-08.jpg" border="0" /></a> <div align="justify"><span style="font-family:arial;">A Mataró, com cada any al voltant del 27 de juliol, estem de Festa Major. Les Santes transformen la ciutat i la seva gent. Tothom sembla més content –alguns realment van molt i molt contents, especialment a les nits-, milers de persones de diferents generacions es barregen als actes més tradicionals –amb la samarreta de la festa o sense- , els aparadors llueixen cartells i barrets de “Santes”, les famílies es reuneixen per dinar com si fos un segon Nadal i el regidor del ram resa perquè tot funcioni sense ensurts i els mataronins estiguin satisfets. Si Les Santes són un èxit, té el càrrec assegurat per l’any següent.<br /><br />Suposo que un dels triomfs de la Festa és que hi hagi actes programats per a totes les edats i totes les sensibilitats i un es pugui organitzar el “seu” programa de Santes en funció dels seus gustos, dels seus horaris laborals – no tots els mataronins tenim festa aquests dies- i del que el seu cos aguanti. Per mi, aquests dies han servit per repetir alguns dels actes tradicionals com retrobar els amics convergents i d’Unió al tradicional sopar del dia de Sant Jaume al Caminetto o veure sortir les autoritats de l’Ajuntament camí de Santa Maria per anar a l’Ofici. Per raons personals, no hauran estat les millors festes que recordi ni a les que hauré pogut anar a més actes. Però sí que aquests dies hauran servit per passar moltes més hores amb la família i recordar quines són, realment, les coses que importen a la vida.<br /><br />Glòria a Les Santes! I l’any que ve hi tornarem.</span></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-14178643516625525042008-07-15T22:42:00.000-07:002008-11-12T19:29:53.264-08:00EN LLUIS RECODER A L’EXECUTIVA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTfP132z9rOfI5u3CPWIX8lPZrdw4pMUk-j-Bf2NaeL9VhxQGjV56wHQRw0CmQLS8GUDq3eziSwiRXxZ1mIITTknRX0c3I4HXfZiSf5lPqQ-AlAS9lja2r7wYe5i163F4_CrA3y6mx-4kW/s1600-h/Congrés+de+CDC+Ll.Recoder.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5223526519415134098" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTfP132z9rOfI5u3CPWIX8lPZrdw4pMUk-j-Bf2NaeL9VhxQGjV56wHQRw0CmQLS8GUDq3eziSwiRXxZ1mIITTknRX0c3I4HXfZiSf5lPqQ-AlAS9lja2r7wYe5i163F4_CrA3y6mx-4kW/s320/Congr%C3%A9s+de+CDC+Ll.Recoder.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Al <a href="http://www.convergencia.cat/congres.php">Congrés de CDC</a>, en Lluís Recoder i Miralles va ser escollit, com a càrrec unipersonal, per ocupar la Presidència de la Comissió Nacional de Política Municipal. Obtingué el 85,61% de vots, i amb ell entra a l’Executiva el que s’anomena el corrent renovador.<br /><br /><a href="http://www.recoder100x100.cat/">En Lluís </a>va excedir-se del minut que li havien donat per presentar-se, però a canvi, el seu discurs va ser vibrant, i els assistents que omplíem l’auditori, l’interrompérem tres vegades aplaudint-lo. Feu una defensa abrandada de la política municipal, la més propera als ciutadans. Reivindicà l’orgull que senten els alcaldes i els regidors de treballar pels seus veïns. I esmentà la duresa d’estar a la oposició –que ens ho diguin als que ho hem tastat- però igualment, el valor i la necessitat de seguir lluitant per allò que ens il·lusiona, que és treballar per Catalunya des de les nostres ciutats.<br /><br />Segur que ho farà bé i impulsarà la discussió sobre aquells temes propers, de la vida quotidiana, que preocupen als catalans. Des d’aquí, moltes felicitats i molta sort en el nou càrrec.</span></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-36740621648472161672008-07-14T20:34:00.000-07:002008-11-12T19:29:53.567-08:00ELS DE MATARO<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhae3RMtbgsZimPHABDOeJZ0TaabEeXHdU4DkRHKmWUY63IRlll7_Laf92x0-cNNbWx1DXmS5oYd5SGwiQzTyxr8gO3qEY3-RABsqUOTuUyzzF9PM3Z7wLf0GYrFhyphenhyphenLQL2hvcgbSNIRpwM_/s1600-h/Congrés+de+CDC+Mesa.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5223234878330392594" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhae3RMtbgsZimPHABDOeJZ0TaabEeXHdU4DkRHKmWUY63IRlll7_Laf92x0-cNNbWx1DXmS5oYd5SGwiQzTyxr8gO3qEY3-RABsqUOTuUyzzF9PM3Z7wLf0GYrFhyphenhyphenLQL2hvcgbSNIRpwM_/s320/Congr%C3%A9s+de+CDC+Mesa.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Els delegats de Mataró al Congrés de CDC ens havíem repartit entre les quatre ponències que es discutiren, en funció dels nostres coneixements i gustos polítics. Les ponències tractaven de:<br /><br />1. <a href="http://www.convergencia.cat/microsite_seccions.php?sec_ID=317&ms_ID=2">La refundació del catalanisme. L’aportació de CDC a la construcció nacional</a><br />2. <a href="http://www.convergencia.cat/microsite_seccions.php?sec_ID=318&ms_ID=2">Acció política</a><br />3. <a href="http://www.convergencia.cat/microsite_seccions.php?sec_ID=319&ms_ID=2">La contribució de CDC a la Casa Gran del Catalanisme. Organització<br /></a>4. <a href="http://www.convergencia.cat/microsite_seccions.php?sec_ID=320&ms_ID=2">Regeneració i qualitat democràtica</a><br /><br />En Vicent Garcia Caurín, la Montse Quijo, la Carolina Soler, en Toni Noé i jo mateixa treballàrem a la ponència 2, on es tractava de l’Educació, la Societat de la Informació i del Coneixement, la Cultura, l’Economia, la Immigració, la Sanitat, la llengua catalana.... L’Amadeu Farré i en Miquel Prats estaven a la quatre. En <a href="http://mataroesmou.blogspot.com/">Quim Fernàndez</a> a la tres, igual que en Marc,... L'Albert Geronès i en Toni Castellví, van treballar la primera,...I en <a href="http://joanmora.blogspot.com/">Joan Mora</a>, de flamant secretari a la Mesa d’Organització i Direcció del Congrés, en representació de la Regió I. Enganxat al seu portàtil, igual que en Quim, aprofitaven qualsevol recés per fer una crònica detallada de tot el que passava al Congrés als seus blogs.<br /><br />Per a mi ha estat molt enriquidor treballar amb tots els membres de la ponència 2 de casa nostra. Hem debatut, discrepat, enviat esmenes i en Vicent les va defensar a la reunió prèvia de Calella. I després hem anat junts a Barcelona, hem xerrat i rigut, i entre la resta de coneguts, amics i saludats, hem cercat llums d’esperança per un moment crític per la nostra nació. Entre tots hem de superar el desconcert en que es troba el país, i assegurar la continuïtat de Catalunya com a poble.</span></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-41450696333393986992008-07-12T11:00:00.000-07:002008-11-12T19:29:53.741-08:00ESLOGANS I DOCTRINA<span style="font-family:Arial;"></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUit1rO-vEB0yZLL8zyIA9lC1jM4PVnW2zkfx-ePDnGfNlYgILv0UoVSwlGeYMUr-ETusBKgLGQ2AvoB84EznhGKPqRI840FKt57r2BZzm4aXfaqDiJnpDUgybCn3DIBgMxAqChzm7MZ-V/s1600-h/Congrés+de+CDC+J.Pujol.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5222838945090453266" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUit1rO-vEB0yZLL8zyIA9lC1jM4PVnW2zkfx-ePDnGfNlYgILv0UoVSwlGeYMUr-ETusBKgLGQ2AvoB84EznhGKPqRI840FKt57r2BZzm4aXfaqDiJnpDUgybCn3DIBgMxAqChzm7MZ-V/s320/Congr%C3%A9s+de+CDC+J.Pujol.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">He escoltat força vegades el <a href="http://www.jordipujol.cat/">President Jordi Pujol </a>en conferències, mítings i reunions polítiques. Jugant a casa o davant d’auditoris més hostils. Parlant de Catalunya, de patriotisme, d’exigència, de compromís... en realitat, parlant sempre de política, entesa com la ciència i l’art de governar. Al Congrés de CDC va estar especialment bé. I no perquè es permetés alguna broma o piqués l’ullet als delegats apuntant alguna maldat sobre els actuals governants, que també. Va estar especialment bé perquè va parlar de política, entesa com l’art i la ciència de governar, perquè va parlar de les contradiccions dels qui ens governen, ens va obligar a reflexionar, i va animar a pencar per allò en el que creiem.<br /><br />I com que no es tracta de resumir el discurs, citaré només l’explicació que va fer dels eslògans electorals de Convergència al llarg de les conteses electorals. Per Pujol, els eslògans electorals mai no van ser publicitaris, sinó que contenien la doctrina i el propòsit profund del que es considerava, en cada moment, que era el tema de treball prioritari pel país. En va citar alguns:</span></div><span style="font-family:arial;"><div align="justify"><br />- Primer Catalunya<br />- Una Catalunya per a tothom<br />- A Catalunya, primer les persones</div><div align="justify"></span></div> <div align="justify"><span style="font-family:arial;">L’endemà, en Lluís Recoder en recordaria un altra: Catalunya comença al teu Ajuntament. Es tracta, ara més que mai, que sapiguem transmetre el sentit del compromís a tots els qui ens envolten.</span></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-91825973873101665572008-07-12T10:54:00.000-07:002008-11-12T19:29:53.890-08:00LES QUATRE H<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnhzV0j2zmhcht7DitL80rEUhpnOQVQMiK5aTBbEl-lJmyrHVzhzKLHRVQV4J8CsmDCAmUaA6tKtm0O96O8wP8O-I5gf8lYzYVfUtjrY8lyZPEfrNsxOUQKRThNnYQoy8OO3nIRqIAS_8d/s1600-h/Congrés+de+CDC+X.Trias.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5222837866303161842" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnhzV0j2zmhcht7DitL80rEUhpnOQVQMiK5aTBbEl-lJmyrHVzhzKLHRVQV4J8CsmDCAmUaA6tKtm0O96O8wP8O-I5gf8lYzYVfUtjrY8lyZPEfrNsxOUQKRThNnYQoy8OO3nIRqIAS_8d/s320/Congr%C3%A9s+de+CDC+X.Trias.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">El 15è Congrés de CDC el va obrir Xavier Trias el divendres 11 de juliol parlant de Barcelona, de Catalunya i dels polítics. Va assenyalar que les qualitats que ha de tenir un polític es resumeixen en “les quatre H: Honestedat, Humilitat, Humanitat i sentit de l’Humor”. Hi estic d’acord, perquè em semblen bones companyes de viatge, independentment de l’àmbit de treball. Les tres primeres serveixen per apropar-se a les persones i per transmetre un missatge de confiança. La darrera, el sentit de l’humor, és imprescindible per a sobreviure en política. I no és gens fàcil mantenir-lo o cultivar-lo en determinades circumstàncies.<br /><br />Potser si tots plegats fóssim capaços de prendre’ns la vida amb més humor, arraconéssim l’orgull, fóssim raonables i sentíssim benvolença cap als altres, la vida resultaria més senzilla.<br /><br />Però com que no cal posar-se especialment reflexius, us deixo de penyora un acudit sobre polítics: </span></div><div align="justify"><a href="http://www.acudit.net/visor.php?ap=ac&ti=htm&ar=mort_politic"><span style="font-family:arial;">http://www.acudit.net/visor.php?ap=ac&ti=htm&ar=mort_politic</span></a></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-81007953579327525042008-07-12T09:43:00.000-07:002008-07-14T04:50:52.473-07:00DE CONGRESSOS<div align="justify"><span style="font-family:arial;">En el mes de juliol, he assistit a dos congressos. El primer, la 5ena edició del <a href="http://cidui.upc.edu/cat/index_cat.html">Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació</a> (CIDUI), relacionat amb el meu àmbit professional, va tenir lloc a Lleida del 2 al 5 de juliol. El segon, la <a href="http://www.convergencia.cat/congres.php">15ena edició del Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya</a>, s’ha celebrat aquest cap de setmana a Barcelona. Dos congressos amb una pila de diferències i alguna similitud. M’explico.<br /><br />Porto anant a congressos científics des que vaig començar la carrera universitària. He participat a quatre de les cinc edicions del CIDUI. A Lleida érem més de 800 professors universitaris de diversos països del món, molts ens coneixíem perquè ens trobem sovint en altres esdeveniments acadèmics i ens preocupen els mateixos temes docents i de recerca. Les converses als passadissos versaren sobre les trifurques entre el Ministerio, la Conselleria i les Universitats, sobre els canvis als rectorats, sobre l’increment de la burocràcia, sobre els estudiants i els col·legues, sobre Bolonya, sobre les Agències de Qualitat...<br /><br />El 15è congrés de CDC, en canvi, ha estat la meva primera incursió en un de polític. Tots els delegats representàvem zones de Catalunya –jo hi era per Mataró- o àmbits sectorials. Només he conegut els amics del Maresme i de Palafrugell, i hi he vist moltes cares que em resultaven familiars però que em costava ubicar en un altra lloc. Als passadissos es parlava de Catalunya, dels problemes dels municipis, de la necessitat de recuperar l’orgull com a país, del passat i del futur, del que s’ha après estant a la oposició al Parlament, de lluitar pel que creiem, d’il·lusió...<br /><br />La similitud es limita a que als dos congressos hi he trobat algunes altres persones que, com jo, militem en ambdós móns.<br /><br />Els diaris, les emissores de ràdio i les cadenes de televisió no van dir gairebé res del CIDUI i, en canvi, han explicat amb tot detall el que els ha semblat el Congrés de CDC. N’han fet anàlisis objectives o tendencioses i llegiran els resultats, les frases o els gestos segons més els convingui. Per la meva banda, em limitaré a exposar-vos com ho he viscut.</span></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-46298020886170046612008-07-04T08:28:00.000-07:002008-07-04T08:33:49.628-07:00SENSE PLA DE NOVA CIUTADANIA<div align="justify"><span style="font-family:arial;">A l’anterior legislatura, els grups polítics amb representació a l’Ajuntament, PSC, CiU, PP, ICV-EUA i ERC van dedicar molts mesos a bastir el <a href="http://www.mataro.cat/ajuntament/publidoc/pdsim/pnovaciutadania.pdf">Pla per la Nova Ciutadania de Mataró</a>. Una declaració institucional, acompanyada d’un programa d’accions i d’un pressupost, manifestava el consens de totes les sensibilitats polítiques respecte d’un tema cabdal per Mataró: l’arribada d’immigrants d’arreu del món.<br /><br />Fou complicat arribar a un acord. Redactàrem fins a onze versions dels documents que recollien la filosofia i les accions pràctiques que s’havien de dur a terme, i finalment, al Ple del 15 d’abril de 2004, tots els grups polítics presentàrem una proposta conjunta sobre el Pacte de la Nova Ciutadania, que és el que segueix vigent, malgrat que ha passat un any des de les darreres eleccions municipals.<br /><br />No es pensa fer cap altra Pla? La voluntat hi era. Els representants dels grups polítics i els tècnics de l’Ajuntament de Mataró hi hem estat treballant durant deu mesos, però aquesta vegada no s’ha arribat a un acord que possibiliti endegar el Pla 2008-2011. Rectifico. Fins ahir a la tarda estava segura que al juny havíem tancat l’acord, que s’havia dissolt el grup de treball i que, per tant, al Ple del 3 de juliol de 2008 s’escenificaria el consens de tots els grups polítics, del PP a la CUP, respecte de la immigració. Però el punt es va retirar de l’ordre del dia. Les picabaralles de darrera hora a la Junta de Portaveus entre els representants del PP i la CUP van acabar amb el procés.<br /><br />Si en Mojedano i en Safont-Tria ignoren què significa negociar, pactar, acceptar, cedir... pel be de la ciutat de Mataró, que repassin totes les concessions que hem fet la resta de partits polítics en aquest tema buscant el be comú. Personalment, no hi dedicaré ni una hora més. Ja s’ho faran. Es inútil intentar posar d’acord els extrems.</span> </div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-89666657762444960462008-06-16T05:19:00.000-07:002008-11-12T19:29:53.988-08:00ELS VALORS DELS MASS MEDIA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgon41j4p1N8kyE819_3_JBwGRlz7L-j1cxbLPiaDpaU_ehNYuXgXroaPSGbn3qfGB9w3gGat44RSdlzkmlXpgtHFGv7RuT80f55aROTnuMsk7aDa3GWWKEOtZftJLm3thGoWqUs1BX5tAP/s1600-h/Ijornadavalorsicompromis.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212453633232434338" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgon41j4p1N8kyE819_3_JBwGRlz7L-j1cxbLPiaDpaU_ehNYuXgXroaPSGbn3qfGB9w3gGat44RSdlzkmlXpgtHFGv7RuT80f55aROTnuMsk7aDa3GWWKEOtZftJLm3thGoWqUs1BX5tAP/s320/Ijornadavalorsicompromis.jpg" border="0" /></a> <div align="justify"><span style="font-family:arial;">El dissabte 14 de juny, la revista mataronina Valors va celebrar els seus primers 50 número i 5 anys de vida, organitzant a la Sala Cabañes la I Jornada Valors i Compromís. Els valors a la societat actual. Una taula rodona amb Francesc Torralba, Begoña Roman i Toni Comín, i una conferència a càrrec de Jordi Pujol, President durant 23 anys de la Generalitat de Catalunya, feren reflexionar al nombrós públic que omplíem el teatre.<br /><br />No es tracta aquí de resumir la diagnosi que feren del món en el que vivim. Em quedo només amb els seus comentaris sobre el rol que juguen dels mitjans de comunicació de masses en el manteniment, la transformació o la supressió dels valors que, tradicionalment, han estat a la base de la nostra societat. Els ponents parlaren del “quart poder” en termes molt durs. Sintetitzant-ho molt, van dir que els mass-media estan completament descontrolats. Que han abandonat les missions que els eren tradicionals: informar i formar, i ho han canviat per l’objectiu d’entretenir, que implica una actitud passiva de les masses, enfront de l’activa que és l’esforç que s’ha de fer per adquirir cultura. Que els mitjans de comunicació contribueixen de forma alarmant a l’embrutiment de les persones, des d’un punt de vista estètic, lingüístic, cultural, moral. Que als mitjans de comunicació no els correspon una funció educativa, perquè aquesta és la missió de les famílies i les escoles, però tampoc no haurien de practicar una missió “deseducativa” que és el que fan ara.<br /><br />Una part de la premsa, dels periodistes, no mesura amb la mateixa vara de medir a tots els polítics nacionals, estatals i internacionals, a tots els països democràtics o dictatorials, a totes les manifestacions culturals, a totes les religions... Destrossen aquells que no són del seu “color” i esdevenen completament acrítics amb aquells amb qui s’identifiquen encara que les seves accions siguin reprovables. Alguns mass-media farien be de recuperar la seriositat, el compromís, la honestedat, el sentit de la responsabilitat que tenen envers els oients, els televidents i els lectors. Valors, tots ells, dels que es parlà abastament a Mataró el dissabte.<br /><br />Podeu trobar més informació sobre la revista Valors a la seva web: </span><a href="http://www.valors.org/"><span style="font-family:arial;">http://www.valors.org</span></a></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-3673666898515054862008-05-16T13:55:00.000-07:002008-05-16T13:56:13.893-07:00CANVIS AL CARTIPÀS MUNICIPAL<div align="justify"><span style="font-family:arial;">Encara no ha passat un any de la constitució del nou Ajuntament de Mataró i ja han començat els canvis. Un a l’equip de govern i un altra al principal partit de la oposició. Per raons diferents, evidentment, però segur que la seva falta es deixarà sentir. Per una banda, la </span><a href="http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=17825&sec=72"><span style="font-family:arial;">Isabel Martínez, regidora de Convergència i Unió ha estat nomenada jutgessa</span></a><span style="font-family:arial;"> interina, càrrec incompatible amb l’exercici de qualsevol activitat política. Fins i tot haurà de tornar el carnet de militant d’Unió Democràtica de Catalunya. Tots els qui la coneixem i apreciem sabem que ser jutge era la seva aspiració, però no comptava que el seu nomenament arribés tan aviat, sinó que estava acabant els estudis de Criminologia i s’ho plantejava pel final de la legislatura. Es una advocada brillant, ràpida de reflexos, incisiva. A l’Ajuntament ha estat un malson pels regidors de l’equip de govern que havien de “suportar” les seves preguntes i anàlisis agudes a les comissions en les que participava. Segur que estaran encantats de perdre-la de vista. Aquesta ciutat perd una gran regidora, però com a mínim el país guanyarà una gran jutgessa. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">I l’altra que </span><a href="http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=17817&sec=72"><span style="font-family:arial;">marxa, per anar a treballar amb el seu amic Joan Rangel a la Delegació del Govern</span></a><span style="font-family:arial;"> a Catalunya, és l’Esteve Terradas, 25 anys a les seves espatlles de regidor del govern, on ha ocupat totes les carteres imaginables (Joventut, Treball, Presidència, Esports...). També estava al Consell Comarcal del Maresme, o sia que els canvis seran a més d’un lloc. I aquí, les filigranes que haurà de fer l’alcalde per recomposar el cartipàs no seran menors. Malauradament per Mataró, el seu govern té un perfil molt baix, els pesos pesants – o ho diem en singular? – només malmeten el que toquen i provoquen una gran desconfiança en la ciutadania. I ara, un dels pocs que coneixia bé l’entramat de l’Ajuntament i era capaç de parlar amb els partits de la oposició cercant consens en els temes importants, se’n va. En Terradas, home fidel al seu partit, no reconeixerà mai, ni mort, que necessita un canvi d’aires, no tant pels anys que porta fent de regidor sinó pel caire que pren la política del govern municipal. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Els trobaré a faltar als dos. I Mataró també.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=2716&tipus=1"><span style="font-family:arial;">Publicat a Capgròs.com el 16/05/2008</span></a></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-52509902397835773242008-05-14T15:46:00.000-07:002008-11-12T19:29:54.134-08:00ENTREVISTA AL BISBE JOAN GODAYOL<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq8kQwCqs8F0HdVBuSwjbyAFICkfwF-YMFjkSWH5OyRteSvs98fIOQ98iQY7cB1kzyJawoZJmss_Ku_susUGIwI8_0CrMhAavdwcFViGVVIuB4LRoE8x-yCJg60UV5k9DIhPESUbKAmVqt/s1600-h/08.05.15-JOANGODAYOL.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200369700679570738" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq8kQwCqs8F0HdVBuSwjbyAFICkfwF-YMFjkSWH5OyRteSvs98fIOQ98iQY7cB1kzyJawoZJmss_Ku_susUGIwI8_0CrMhAavdwcFViGVVIuB4LRoE8x-yCJg60UV5k9DIhPESUbKAmVqt/s320/08.05.15-JOANGODAYOL.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">El dimecres 14 de maig he tingut la oportunitat d’entrevistar al bisbe Joan Godayol i Colom per <a href="http://www.maresmedigital.tv/MTWTV/index.html">Maresme Digital TV</a>. Han estat trenta minuts de conversa franca i distesa, repassant la trajectòria vital d’aquest salessià que ha passat quaranta-cinc anys de la seva vida al Perú. Nascut a Mataró, ingressà de ben jove al seminari dels <a href="http://www.salesiansmataro.com/webext/index.php?option=com_frontpage&Itemid=27">salessians</a>, amb l’objectiu clar d’anar-se’n de missioner a ajudar els més desvalguts.<br /><br />Al Perú va obtenir la Llicenciatura per ser professor de Matemàtiques i Física, i també fou professor d’electrònica i electricitat i director de l’escola salessiana d’Arequipa. Una de les seves conviccions és que l’educació és el que pot treure els països del tercer món de l’estat de pobresa en que viu bona part de la seva població. Sobre tot quan, com el Perú, són molt rics en recursos naturals de tota mena.<br /><br />Durant catorze anys ha estat el bisbe de la <a href="http://www.prelaturaayaviri.org/">prelatura d’Ayaviri</a>, una zona andina gran com Catalunya, a més de 3000 metres d’alçada sobre el nivell del mar, “de paisatges meravellosos, de contrast de temperatura, de gent senzilla i amable, de cultura quetxua i molt pobre”. Hi va arribar sol, i confessa que els dos primers anys foren molt durs. Però trobà l’ajut a Mataró, on uns quants amics crearen l’Associació d’Amics del Bisbe Godayol, des d’on s’ha ajudat la zona creant especialment equipaments educatius, granges i ajudant al benestar de la gent.<br /><br /><a href="http://www.focnou.com/blog/200611/GodayolRomeuFN062006.pdf">La seva marxa del Perú per raons de salut, però també pel politiqueig de la Conferència Episcopal peruana en mans del sector més conservador de l’Església</a>, el va tornar a Catalunya ara fa dos anys. Segueix sent bisbe emèrit d’<a href="http://ayavirimelgar.webcindario.com/index.php">Ayaviri</a>, participa en l’associació que duu el seu nom a Mataró, fa conferències, escolta tothom que se li acosta i ajuda aquell que li ho demana. Perú ha perdut un gran bisbe, “un pastor dels més pobres”, com s’autodefineix. Catalunya ha guanyat un home de Deu proper, esperançat en la joventut i en el canvi necessari que ha de fer l’Església per apropar-se a les necessitats reals dels seus feligresos.</span> </div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-60182629746472429142008-04-03T15:54:00.000-07:002008-11-12T19:29:54.300-08:00ELS MIL ANYS DE SANTA MARIA<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRKSSHuYWjMKEG1SklLqfbnmq5nvtpqmze4wD3jBGqA_VUjJapRG36KsQyauamhri7hd6R5zLSRbA71vrAbxrlOroVyjjh7iHip4D1t2V442Mj3aEsxBxG02EIj0y-IbwwcVsWCYXG1h1k/s1600-h/mil·lenari-stamaria.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5183301766118807490" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRKSSHuYWjMKEG1SklLqfbnmq5nvtpqmze4wD3jBGqA_VUjJapRG36KsQyauamhri7hd6R5zLSRbA71vrAbxrlOroVyjjh7iHip4D1t2V442Mj3aEsxBxG02EIj0y-IbwwcVsWCYXG1h1k/s320/mil%C2%B7lenari-stamaria.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">El dimarts 25 de març, la ciutat de Mataró celebrà els mil anys de la data del primer document, del 1008, que esmenta la Parròquia de Santa Maria. Però Santa Maria, com demostren les restes arqueològiques trobades al seu subsòl, sembla que es va bastir sobre un temple romà de l’antiga Iluro. I molt abans del 1008, Santa Maria ja actuava com a motor del primer nucli de població medieval. Com expliquen els recordatoris de l’acte, “parlar del mil·lenari de Santa Maria, és també parlar del mil·lenari de Mataró”. I els mataronins vam respondre omplint la Basílica de gom a gom. Fent costat a un satisfet Mossèn Barat, el rector, i a tots els bisbes i capellans, presidits pel cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que van concelebrar la Missa.<br /><br />El problema de Santa Maria és la seva restauració. Calen molts diners per posar-la a punt, i les aportacions mensuals de molts mataronins no són suficients per escometre totes les obres. Des de la legislatura passada es parla de la col·laboració de l’Ajuntament en la restauració del temple, però també hi cal el patrocini d’empreses i una decidida aportació econòmica del Bisbat perquè la Basílica resplendeixi. I buscar solucions imaginatives que permetin un millor finançament de la parròquia i, per tant, del manteniment del temple.<br /><br />Mataró no disposa de grans monuments ni de massa edificis singulars. Conservar Santa Maria, doncs, hauria de ser una tasca de tots, Bisbat, particulars i institucions. El dia del mil·lenari, els ciutadans, anant a la Basílica, reivindicàrem la nostra vinculació emocional amb Mataró. Hi haurà més actes. No se’ls perdin.</span></div><div align="justify"> </div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"><a href="http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=2643&tipus=1">Publicat a Capgròs.com el 01/04/2008</a></span></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-35109804608784481862008-03-28T15:47:00.000-07:002008-11-12T19:29:54.462-08:00PERE MONTSERRAT, FILL PREDILECTE DE MATARÓ<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2zFtPXPqab6eodI36CdQLTv3K6Zhd_kNIkiY4f7pw28YfVnEg_Xxd2sX6Q49CyD8MRe7Bfy4ma3nCXdnpe9NkPny7qYCtdqqrpYw_z2fFk2WppTc0Jl1UR2m2OpfW_kSjVyXDfssk9W92/s1600-h/pere-montserrat.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5183300138326202290" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2zFtPXPqab6eodI36CdQLTv3K6Zhd_kNIkiY4f7pw28YfVnEg_Xxd2sX6Q49CyD8MRe7Bfy4ma3nCXdnpe9NkPny7qYCtdqqrpYw_z2fFk2WppTc0Jl1UR2m2OpfW_kSjVyXDfssk9W92/s320/pere-montserrat.jpg" border="0" /></a> <div align="justify"><span style="font-family:arial;">Pere Montserrat i Recoder és un dels científics més prestigiosos que ha donat la ciutat de Mataró. Reconegut expert mundial en la flora del Pirineu –i també en la del Maresme sobre la que feu la seva tesi doctoral -, segueix en plena activitat intel·lectual i física als seus 89 anys. En farà 90 el 8 d’agost del 2008, i fora un bon regal que la iniciativa que impulsen bona part de les entitats de Mataró, la de proclamar-lo fill predilecte de la ciutat, arribés a bon port.<br /><br />Una de les entitats impulsores, Els Amics de la Ciutat de Mataró, organitzà una conferència del Dr. Montserrat a la sala d‘actes de la Caixa Laietana el passat 12 de març. La va titular “El que ens diuen les plantes de muntanya”, i fou presentat pel seu fill Josep Maria, que ha seguit professionalment també, l’afecció del seu pare per les ciències naturals. Pere Montserrat mostrà i comentà fotografies de plantes i dibuixos del territori fets per ell, i a vegades ajudat pel seu fill “la memòria em comença a fallar”, ens anà dient el nom de cada planta i arbust en llatí, com correspon a un bon naturalista.<br /><br />La sala era plena, i a més de molts familiars i amics, hi havia presidents i membres de les associacions culturals i entitats de tot tipus que han demanat que l’insigne investigador sigui reconegut com a fill predilecte de la ciutat. Clar que si l’interès dels qui governen la ciutat per reconèixer els mèrits del Dr. Montserrat es mesura en funció de la seva presència a l’acte, ho tenim clar. L’alcalde envià una carta excusant-se per un compromís adquirit anteriorment. El regidor de Cultura, no cal ni dir-ho, no hi era. Però tampoc no hi havia cap altra regidor del govern -(i aquí em permeto apuntar que havia deixat els regidors Terradas (PSC), Calvo (ICV), Mojedano (PP) i López (PP) reunits parlant d’immigració mentre jo marxava cap a la conferència). Només alguns dels regidors de Convergència i Unió, vinculats a més a algunes de les entitats impulsores, eren allà.<br /><br />Sort que la societat civil és més generosa amb els seus membres distingits que els qui ens governen. Però certament, espero que Pere Montserrat i Recoder celebri els 90 anys com a fill predilecte de la ciutat que l’ha vist néixer i créixer. Ell s’ho mereix, i la ciutat també.<br /></span></div><span style="font-family:arial;"><br /><div align="justify"><br />PD. Podeu consultar més informació sobre la seva activitat consultant el número 15 de la revista Atzavara, titulat “<a href="http://www.raco.cat/index.php/Atzavara/issue/view/6108/showToc">Homenatge a Pere Montserrat</a>”.</div><br /><div align="justify">A <a href="http://scholar.google.es/">http://scholar.google.es/</a> podreu consultar algunes referències fetes a les seves principals obres.</span></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-27292176002186082272008-02-27T15:08:00.000-08:002008-02-29T08:30:58.147-08:00LA MUSICA OMPLE EL FOMENT<div align="justify"><span style="font-family:arial;">Mataró té la sort de comptar amb una entitat centenària, el <a href="http://www.matarofoment.org/">Foment Mataroní</a>, que organitza activitats formatives i culturals. Cinema, teatre, exposicions i, sobretot, música clàssica, permeten als afeccionats a les arts gaudir de la seva programació al llarg de tot l’any durant els caps de setmana.<br /><br />L’apartat musical està dirigit amb molt d’encert pel senyor Vilà, qui ha organitzat per l’any 2008 tres tipus de cicles pensats per a satisfer sensibilitats musicals diferents: el de Sarsuela amb vuit espectacles els diumenges a la tarda; el de Joves Intèrprets amb onze formacions que es poden sentir els dissabtes; i el cicle de dotze Concerts, que es reserven els divendres al vespre. Els concerts del Foment compten tant amb músics, nacionals i estrangers, que s’estan obrint camí com amb d’altres grups ja consagrats; amb programes de compositors ben coneguts com Vivaldi o Bach i amb altres propostes relacionades amb la música popular com el jazz o el tango.<br /><br /><a href="http://www.capgros.com/capgros/noticias_anteriores.asp?id_noticia_capgros=13884">El concert de febrer fou protagonitzat per l’Orquestra de Girona</a>, dirigida per l’holandès Marnix Steffen, i amb la pianista Cristina Alís com a solista, amb un programa dedicat a Mozart, que satisféu plenament als assistents. La presentació de l’acte, barreja d’amenitat i d’erudició a càrrec d’en Joan Vives, fou un autèntic regal. Una vetllada inoblidable, com totes les que es fan al Foment. Si en tenen la oportunitat, segueixin la seva música. Les entrades són més barates que a les sales de concerts de Barcelona, hi trobaran amics i coneguts i ho tenen a tocar de casa. A Mataró, la música omple el Foment.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"><a href="http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=2592&tipus=1">Publicat a Capgròs.com el 28/02/2008</a></span></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-49096419304155862342008-02-27T14:59:00.000-08:002008-11-12T19:29:54.678-08:00MATARO ACOLLIRÀ LA TROBADA DE PESSEBRISTES DEL 2010<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDS345Rk69ZkjrEQ5oe1P62IlHYcJfKn_0YIGmrzoehXJee2dpj4zaJxBYhSUQOinnzEd21fcbWH9XHBnBYe153oANl-DVIkYIJz0O05SXH-tXokJvSzQPCSDLEBn_F9A5UznxTq1VkiG7/s1600-h/pessebre.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5171800586535699378" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDS345Rk69ZkjrEQ5oe1P62IlHYcJfKn_0YIGmrzoehXJee2dpj4zaJxBYhSUQOinnzEd21fcbWH9XHBnBYe153oANl-DVIkYIJz0O05SXH-tXokJvSzQPCSDLEBn_F9A5UznxTq1VkiG7/s320/pessebre.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">A l’Assemblea de l’Associació de Pessebristes de Mataró del 20 de febrer se’ns va comunicar formalment als socis que la nostra ciutat acollirà el 2010 la trobada de pessebristes de Catalunya, amb l’ objectiu de donar a conèixer la rica tradició pessebrista de Mataró i constituir una Jornada oberta a totes aquelles persones d’arreu del país que estimen les tradicions. A Mataró, fa 50 anys que hi ha exposicions de pessebres, i l’any 2007 hi ha hagut 15.000 visitants a l’Edifici de la Presó, on ara tenim la seu.<br /><br />Cada any és una ciutat diferent de Catalunya qui acull, la primera setmana d’octubre, la trobada de pessebristes. Suposa un esforç important per l’associació organitzadora, és a dir, els seus membres, en temps i en diners, i per això l’Associació de Mataró ja ha muntat una comissió que hi treballa, recull idees i ha fet les primeres propostes. En destaco només tres:<br /><br />- La primera seria canviar les dates de la trobada. Passar d’octubre a la primera setmana de desembre, perquè és quan se celebra el Nadal, ja hi ha ambient als carrers, els ciutadans van a l’edifici de la Presó a veure les exposicions de pessebres i de figures de l’Associació i a més ja hi hauria muntades les paradetes de la Plaça de Santa Anna on es poden trobar tots els materials necessaris per fer un pessebre. Això no depèn només dels mataronins però valdria la pena que s’aconseguís.<br /><br />- La segona proposta és que la trobada sigui en clau familiar i infantil, que es programin activitats per a tots, perquè la gent que vingui a Mataró en surti amb més coneixements sobre el pessebre i sobre la història dels pessebres a casa nostra.<br /><br />- I la tercera és que l’Associació de Pessebristes vol que sigui una trobada molt participativa, a la que es pugui vincular a d’altres entitats de Mataró vinculades amb les tradicions i amb la cultura.<br /><br />Tots plegats tenim prou temps per organitzar una trobada inoblidable que permeti arrelar una mica més les nostres tradicions, i alhora donar a conèixer la ciutat a gent d’arreu del país. El 2010 celebrarem la 150 trobada de pessebristes de Catalunya, o sia que l’ocasió bé s’ho val.<br /><br />Si teniu interès per saber alguna cosa més de l’Associació, de la seva escola, les exposicions de diorames, la col•lecció de figures, etc., podeu consultar </span><a href="http://www.pessebristesmataro.tk/"><span style="font-family:arial;">aquí</span></a><span style="font-family:arial;">.</span> </div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-16648663850649173852008-02-20T15:01:00.000-08:002008-02-20T15:02:24.658-08:00Perquè quedi clar<p align="center"><embed src="http://www.youtube.com/v/PrYG9XU7ig4&rel=" width="354" height="296" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent"></embed></p><p align="justify"><span style="font-family:arial;"><a href="http://www.ciu.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=13185">Artur Mas ha deixat les coses clares</a> a la sessió de control d’aquesta tarda al Parlament: “només seré president de Catalunya a través d’unes eleccions democràtiques”.<br /></span></p>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-84803532306742749122008-02-05T15:26:00.000-08:002008-11-12T19:29:54.999-08:00CAN MARFA: UN MUSEU PER MATARÓ?<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7fHIYCz0eJ_VbVG2p2xWpRPXa8FMsbX_WoLCy8sXgb1Ust2wNYfso8TEC0z5duYs4b7htikVkc5Fiiu3n5lqmiWGn3Vrtpk7Seusir_aw22R2iHUaFC7MH1l7sWy8w7svvlwl5POfWtIf/s1600-h/museu-can-marfa.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5161415402502540146" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7fHIYCz0eJ_VbVG2p2xWpRPXa8FMsbX_WoLCy8sXgb1Ust2wNYfso8TEC0z5duYs4b7htikVkc5Fiiu3n5lqmiWGn3Vrtpk7Seusir_aw22R2iHUaFC7MH1l7sWy8w7svvlwl5POfWtIf/s320/museu-can-marfa.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:arial;"> S’està enderrocant l’edifici annex a l’antiga fàbrica de Can Marfà, el que sembla ser el tret de sortida per convertir les naus en un espai museogràfic per a la ciutat, segons el projecte que presentà al 2006 en Jaume Graupera, antic regidor de cultura. Ho vaig dir llavors i ho repeteixo ara: la proposta presentada sembla un gran calaix de sastre on enquibir tot allò de valor que tenim a Mataró, on es barregen les comparses de la ciutat, la col·lecció de màquines de gènere de punt de la Fundació Vilaseca o l’esquelet d’una balena.<br /><br />Al juliol de 2003, els representants dels partits polítics que havíem entrat a l’Ajuntament, intervinguérem en un debat sobre cultura a Televisió de Mataró. Hi exposàrem les idees i mostràrem les divergències que teníem al respecte i parlàrem de Can Marfà, del que costaria reconvertir l’espai, dels calendaris, de la necessitat...Com que al 2003 el govern ja deia que la cosa anava per llarg, vaig proposar que la Nau Gaudí es convertís en la seu provisional del Museu del Gènere de Punt. Tots s’hi van oposar. Ara entenc la raó, i és que, ingènua de mi, creia que estaria realment acabada al novembre de 2004, com llavors assegurava el govern tripartit! La Nau segueix potes enlaire i se li dóna una finalitat absurda i el Museu hauria d’obrir les portes el 2014.<br /><br />Total, que la lentitud segueix impregnant tots els actes relacionats amb la cultura a Mataró. La biblioteca de l’Escorxador, Carnestoltes, la donació dels artistes plàstics a la ciutat, la reforma de la Sala Cabanyes, els convenis amb el Foment i el Casal, la Comissió de Lectura Pública... El que no desapareix, sembla esmorteït i és la societat civil la que s’organitza per dinamitzar els espais culturals. No sé si és perquè el Patronat de Cultura ja no existeix –ni sembla que hi hagi cap voluntat de trobar-li un recanvi- i perquè el regidor actual només ha de donar comptes a l’alcalde, però hom té la sensació que cada dia anem a pitjor.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;"><a href="http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=2543&tipus=1">Publicat a Capgròs.com el 03/02/2008</a></span><br /></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-13593463155973147872008-01-31T15:33:00.000-08:002008-01-31T15:36:57.893-08:00TERRATRÈMOL EN LA PROPAGANDA POLÍTICA<p align="justify"><span style="font-family:arial;">El periodista i pensador francès Jean Marie Domenach, director durant molts anys de la revista Esprit, va publicar a principis dels anys 60 La propaganda política, un llibre clàssic on analitzava els sistemes propagandístics de la revolució comunista i del feixisme i de com havien aconseguit seduir pobles sencers amb uns discursos més que discutibles.<br /><br />Al llarg del segle XX, a l’era de l’esclat de la comunicació de masses, els mecanismes de propaganda política es van ampliar i millorar considerablement. Als mítings al carrer o en locals tancats, als cartells, als murals, als opuscles o als anuncis a la premsa escrita, s’hi van sumar la ràdio –essencial per a l’èxit del nazisme a Alemanya-, la televisió i el cinema. Tots tres mitjans foren fonamentals per a transmetre idees i projectes, per predisposar a la població cap a la guerra, per inventar-se enemics i sobre tot per crear i vendre la figura del líder.<br /><br />De fet, la pròpia idea i l’ús de la propaganda política ha estat habitualment rebutjada o menystinguda perquè se l’ha associada a la forma de transmetre mentides per convertir-les en veritats, idiotitzar els ciutadans i doblegar les voluntats individuals. I certament, si pensem en alguns dels grans propagandistes del segle XX, especialment en règims totalitaris de tot color i d’arreu del món, el rebuig es comprèn. Però també és cert que la propaganda política ha estat i és encara als països democràtics, el sistema més ràpid que tenen els partits polítics de transmetre als ciutadans la seva visió del món i com es tradueix aquesta en projectes. El grau de credibilitat que assoleixin i la manera com el missatge arribi a la població, s’acabarà traduint en vots, és a dir, permetrà mesurar el suport que té una determinada idea de com ha de ser una ciutat o un país, de quines han de ser les seves prioritats, de quins objectius es marca a mig i llarg termini, de quina posició vol ocupar en relació als seus veïns.<br /><br />Així les coses, el que ha canviat a principis del segle XXI són les tècniques de propaganda electoral. I ho estan fent molt ràpidament. Els partits polítics i els seus líders continuen emprant tots els mitjans tradicionals per donar-se a conèixer, explicar les seves propostes, seduir els possibles votants i criticar els adversaris. Però la ràdio, la televisió, els grans mítings.... ja no són els únics sistemes vàlids. Al món globalitzat d’Internet, els blocs, youtube, les webs dels partits polítics i dels seus candidats, els xats, les llistes de distribució... han esdevingut uns mecanismes molt potents per donar-se a conèixer i per arribar al públic en temps real, les 24 hores del dia, a les llars o als llocs de treball.<br /><br />Però no només això, i aquí rau la diferència respecte de la propaganda tradicional. Els mitjans amb que compta Internet també són molt aptes perquè els internautes – votants - ciutadans polemitzin, demanin explicacions, exposin les seves preferències, creïn els seus propis cartells o vídeos de campanya i els pengin a la xarxa.<br /><br />Ho estem veient a la campanya electoral que estan fent els candidats que volen optar a la presidència dels Estats Units, i ho veurem, sens dubte, a les properes eleccions generals a l’Estat Espanyol. De fet, fa quatre anys, les convocatòries via telèfon mòbil per anar a les concentracions a Madrid per demanar explicacions sobre l’autoria de l’11-M foren determinants per capgirar uns resultats electorals que totes les enquestes prèvies donaven per cantats.<br /><br />Per tant, nous mitjans per a una nova era, i entre tots haurem d’aprendre a usar-los per donar a conèixer, també, la informació electoral, que tant de bo fos sempre sincera, constructiva i engrescadora. Ja se sap que l’esperança mou més muntanyes que el recel i la rancúnia. I fa massa temps que moltes campanyes electorals a l’Estat Espanyol es basen més en la desqualificació de l’altre, en el missatge de la por i en les promeses que no es podran complir, que en intentar crear un estat d’ànim col·lectiu favorable per bastir, entre tots, un lloc millor per viure.<br /><br />“La llibertat no s’ensenya, però l’educació li prepara el terreny”, diu Domenach. L’educació política també per mitjà de la propaganda electoral, ens hauria d’ensenyar a ser més lliures.<br /><br />Mentre, si voleu anar donant un cop d’ull al que serà la propaganda política per Internet, podeu visitar:</span></p><blockquote></blockquote><p align="justify"> <a href="http://www.youtube.com/elecciones08" target="1"><span style="font-family:arial;">http://www.youtube.com/elecciones08</span></a><br /> <a href="http://blocs.ciu.cat/" target="1"><span style="font-family:arial;">http://blocs.ciu.cat</span></a><br /> <a href="http://www.ciu.cat/" target="1"><span style="font-family:arial;">http://www.ciu.cat</span></a><br /> <a href="http://www.convergencia.cat/" target="1"><span style="font-family:arial;">http://www.convergencia.cat</span></a></p>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-14444267623034712572008-01-15T22:30:00.000-08:002008-11-12T19:29:55.154-08:00MIRIAM MAKEBA I EL PREMI PER LA PAU 2007<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLFPPHxKpvR197RZ4cKvEmCyp7bcbQK1-8O1tE2ZHHiBRQjm3Amh-0xnEv9LE59gdUXwdzM2pRXb3eKxyeFx-U3lirr0k9uMz4wrXUX0FcnY1QrtR-AnuYMg0MVbblhXTsUfFVqvL0b5I4/s1600-h/miriam-makeba.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5153129912018817506" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLFPPHxKpvR197RZ4cKvEmCyp7bcbQK1-8O1tE2ZHHiBRQjm3Amh-0xnEv9LE59gdUXwdzM2pRXb3eKxyeFx-U3lirr0k9uMz4wrXUX0FcnY1QrtR-AnuYMg0MVbblhXTsUfFVqvL0b5I4/s400/miriam-makeba.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">Suposo que el Teatre Monumental de Mataró es vestirà de gala el proper dimecres 16 de gener per a donar el XXVIII Premi de la Pau a la cantant sud-africana Miriam Makeba. L’Associació per a les Nacions Unides d’Espanya ha decidit atorgar-li el premi del 2007, per la seva defensa dels drets humans i la lluita contra l’apartheid. Segur que s’ho mereix després de 30 anys d’exili del seu país, d’haver parlat a les Nacions Unides al 1976 en contra de l’apartheid com a delegada de la República de Guinea, o d’haver rebut altres guardons similars com el Premi de la Pau Dag Hammerskjöld el 1986, -instituït en honor del que fou secretari de les Nacions Unides i Premi Nobel de la Pau ell mateix.<br /><br />De fet, la vinculació de Zensile Makeba amb les Nacions Unides ve de lluny, ja que des del 1999 és ambaixadora de la FAO (la organització de la ONU per a l’agricultura i l’alimentació), a qui va dedicar una cançó, Masakahane, i amb qui s’ha compromès per divulgar les campanyes contra la fam que es fan especialment al seu continent d’origen. Mama Àfrica, com altres músics, actors o científics de la talla de Gong Li, Khaled, Dione Warwick o Rita Levi Montalcini, utilitza la seva fama per a conscienciar la gent de la paradoxa que suposen els problemes d’alimentació de milions de persones en un planeta que ha assolit extraordinaris avenços mèdics, socials i tecnològics.<br /><br />Espero que els ciutadans de Mataró i de la resta de la comarca omplirem a rebentar el teatre per a gaudir de la seva humanitat i del seu compromís en favor dels més desvalguts.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><a href="http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=2504&tipus=1">Publicat a Capgròs.com el 13/01/2008</a></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-60005432453475645702007-12-29T11:10:00.000-08:002007-12-29T11:14:56.307-08:00Paradetes de Nadal<div align="justify"><span style="font-family:arial;">Alguns dels atractius de les festes de Nadal a Mataró són les funcions d’ <a href="http://www.pastorets.org/">Els Pastorets</a>, els torrons artístics d’algunes pastisseries, l’exposició de diorames a l’antiga presó i el pessebre monumental a l’Ajuntament de l’Associació dels Pessebristes, les neules dels artesans reconeguts, les jornades de futbol solidari dels <a href="http://www.escolapia.cat/aaepsenegal/">Amics de l’Escola Pia del Senegal</a>, les Misses del Gall, les rifes de l’Associació d’Amics del Bisbe Godayol... i les paradetes.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Les de la Plaça de Santa Anna, que es tanquen per Nadal, ens inspiren per guarnir les cases. Les dels “hippies” obren just abans de Nadal i s’allarguen fins als Reis per ajudar-nos a trobar els regals que oferirem a amics i familiars. Amb pressupostos ajustats o no, amb la idea de trobar objectes fets a mà, cercant productes d’indrets remots o creats al costat de casa, molts mataronins anem a badar i a comprar-hi.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Enguany, les paradetes s’han instal·lat al nou Parc, amb atraccions per als nens, i la facilitat d’arribar-hi en autobús o amb cotxe pels dos pàrkings públics a tocar. No sé si els venedors preferien la Riera, per ser la continuïtat de l’artèria comercial principal de Mataró o si allà venien més o no. Però per als compradors aquest indret és millor perquè tenim més espai per moure’ns i per mirar. N’hauríem de millorar la il·luminació i afegir-hi nous atractius, com la pista de gel que hi havia fa uns anys o paradetes de menjar. Amb els hippies, la zona cobra vida sense les molèsties del soroll com durant la Fira. Vagin, mirin, remenin i comprin. Moltes coses boniques els esperen.</span></div><div align="justify"> </div><div align="justify"><a href="http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=2490&tipus=1"><span style="font-family:arial;">Publicat a Capgròs.com el 27/12/2007</span></a></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-84256271772339533432007-12-23T15:24:00.000-08:002007-12-23T15:26:20.317-08:00BON NADAL<div align="justify"><span style="font-family:arial;">En <a href="http://mataroesmou.blogspot.com/">Quim Fernández</a>, bon amic on n’hi hagi, m’ha organitzat aquest Bloc, amb la idea de penjar-hi els articles que pugui anar escrivint. “Així els tens tots recopilats”, em va dir. El cert és que com a motiu no em va semblar gaire convincent. Tot allò que he publicat als mitjans de comunicació locals al llarg dels anys ho tinc ben arxivat en carpetes. Be, això era el que em pensava fins aquesta mateixa tarda en que m’he posat a buscar un article que vaig publicar a l’edició maresmenca d’El Punt, fa un grapat d’anys, i que parlava del Nadal. Volia recuperar-lo per penjar-lo al Bloc i desitjar així unes bones festes a aquells que es dediquen a viatjar per la xarxa.<br /><br />En aquelles línies mostrava el meu desacord amb aquells que, en arribar el Nadal, criticaven les relacions familiars i defensaven que l’important eren els amics “perquè te’ls tries”, mentre que la família “et toca”. Es ben cert que no triem en quina família naixem i creixem, però també ho és que, al llarg dels anys, les nostres vides canvien i els amics amb qui havíem compartit jocs d’infantesa, poden no ser els mateixos que ens acompanyen durant l’adolescència o que ens fan costat a la vida adulta. Per sort, he conservat algunes de les amigues del Cor de Maria, aquelles amb qui vaig passar nou anys a l’escola, celebràvem els aniversaris a la Granja Caralt, o ens fèiem les confidències dels primers amors. I segueixo confiant amb alguns amics de l’adolescència, amb qui vaig compartir colla, sessions de cinema i riures a la Plaça de Santa Anna. I els que he conegut per raó de la feina i han esdevingut més amics que companys de treball.<br /><br />Però què voleu que us digui. He estat educada en la importància de la família. Aquella que segur que estarà a les dures i a les madures al teu costat. La que t’accepta tal com ets però no fa embuts si creu que t’has equivocat i has de rectificar. La que comparteix il·lusions i malsons. La que sempre troba que hi ha moltes més coses que ens uneixen que no ens separen i fa pinya perquè els seus membres s’hi sentin segurs.<br /><br />No puc imaginar-me la vida sense la meva família. I per Nadal encara menys. Com sempre, passaré els dies amb el marit i els fills. Però també amb els pares, els germans, els nebots. I trobaré temps pels sogres i els cunyats. És cert, la família “et toca”. I a vegades alguns dels nous membres que s’hi integren no t’entusiasmen, no són de la teva corda, tenen una visió del món diferent. I probablement a ells tampoc no els agrades tu. Millor no intentar canviar-los, ni fer-los sermons, ni que siguin objecte de la nostra ironia. No serveix per a res. En canvi, la tolerància enforteix les relacions familiars i ens ajuda a ser millors persones. Però que n’és de difícil!<br /><br />Potser en Quim, finalment, tindrà raó i aquest espai servirà per no perdre els papers i no tornar a escriure el que ja havia dit i així m’estalviaré de sentir-me com una “cursi”.<br /><br />Que l’any 2008 us sigui propici, i us porti salut, sort, AVEntures apassionants, amor, bones idees, amics per sempre, projectes engrescadors, AVEnços personals, viatges interessants, molta feina, xerrades enriquidores, dies d’èxit, retrobaments desitjats, pau interior, esperança en un futur millor, lectures que us facin pensar, coratge per enfrontar-vos als problemes, iniciatives solidàries, compromís amb la vostra ciutat i el vostre país, respecte per la Terra, bones relacions familiars... i tot allò que desitgeu.</span></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5921426046617305227.post-58217223288116040572007-12-18T16:12:00.000-08:002007-12-19T10:23:12.521-08:00Turisme d’autocaravanistes<div><div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Mataró vol apostar pel turisme com a una nova via d’expansió econòmica. Però com que la ciutat no compta amb una infrastructura hotelera potent, ni tampoc, no cal enganyar-nos, amb una gran quantitat de museus, edificis o monuments d’interès, sembla que s’aposta per la fórmula “turisme d’un dia”, la del turista, nacional o estranger que ve a passar la jornada a Mataró, per a passejar, comprar i visitar la ciutat.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Estic d’acord en donar a conèixer Mataró i a potenciar-ne els atractius i el comerç. Per això defenso que es treballi per a aconseguir el turisme ideal per passar un dia o dos a Mataró: els autocaravanistes. Bona part dels autocaravanistes europeus són famílies o parelles de jubilats, que viatgen no només durant les èpoques de vacances estrictes, i que es queden d’un a diversos dies a cada indret on recalen, en funció de l’interès del lloc i de les facilitats d’estada. Els autocaravanistes no necessiten càmpings a menys que programin un descans llarg. Amb un pàrking condicionat en tenen prou: un lloc, a ser possible amb ombra, on hi hagi un sistema d’aprovisionament d’aigua potable i de buidatge d’aigües grises i WC, que sigui segur, ben connectat amb el centre de la vila, de pagament i amb un termini màxim de temps d’estada de 48 a 72 hores.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">A Donostia, Venècia, La Rochelle, Chamonix... he aparcat l’autocaravana a parkings així i amb la família hi hem passejat, dinat, comprat records, anat a concerts i a museus. Mataró pot ser un bon destí pels autocaravanistes. Busquem un lloc perquè s’hi instal·lin?</span></div><br /><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://lh5.google.com/parccentral.centralparc/R2lf9T9SUcI/AAAAAAAAAGs/7-Ei6gJVfqQ/07.12.12-autocaravanes.gif.jpg" border="0" /> <div align="justify"><a href="http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=2466&tipus=1"><span style="font-family:arial;color:#3333ff;">Publicat a Capgròs.com el 10/12/2007</span></a></div></div></div>M. José Recoderhttp://www.blogger.com/profile/04860666350376659956noreply@blogger.com