diumenge, 23 de desembre de 2007

BON NADAL

En Quim Fernández, bon amic on n’hi hagi, m’ha organitzat aquest Bloc, amb la idea de penjar-hi els articles que pugui anar escrivint. “Així els tens tots recopilats”, em va dir. El cert és que com a motiu no em va semblar gaire convincent. Tot allò que he publicat als mitjans de comunicació locals al llarg dels anys ho tinc ben arxivat en carpetes. Be, això era el que em pensava fins aquesta mateixa tarda en que m’he posat a buscar un article que vaig publicar a l’edició maresmenca d’El Punt, fa un grapat d’anys, i que parlava del Nadal. Volia recuperar-lo per penjar-lo al Bloc i desitjar així unes bones festes a aquells que es dediquen a viatjar per la xarxa.

En aquelles línies mostrava el meu desacord amb aquells que, en arribar el Nadal, criticaven les relacions familiars i defensaven que l’important eren els amics “perquè te’ls tries”, mentre que la família “et toca”. Es ben cert que no triem en quina família naixem i creixem, però també ho és que, al llarg dels anys, les nostres vides canvien i els amics amb qui havíem compartit jocs d’infantesa, poden no ser els mateixos que ens acompanyen durant l’adolescència o que ens fan costat a la vida adulta. Per sort, he conservat algunes de les amigues del Cor de Maria, aquelles amb qui vaig passar nou anys a l’escola, celebràvem els aniversaris a la Granja Caralt, o ens fèiem les confidències dels primers amors. I segueixo confiant amb alguns amics de l’adolescència, amb qui vaig compartir colla, sessions de cinema i riures a la Plaça de Santa Anna. I els que he conegut per raó de la feina i han esdevingut més amics que companys de treball.

Però què voleu que us digui. He estat educada en la importància de la família. Aquella que segur que estarà a les dures i a les madures al teu costat. La que t’accepta tal com ets però no fa embuts si creu que t’has equivocat i has de rectificar. La que comparteix il·lusions i malsons. La que sempre troba que hi ha moltes més coses que ens uneixen que no ens separen i fa pinya perquè els seus membres s’hi sentin segurs.

No puc imaginar-me la vida sense la meva família. I per Nadal encara menys. Com sempre, passaré els dies amb el marit i els fills. Però també amb els pares, els germans, els nebots. I trobaré temps pels sogres i els cunyats. És cert, la família “et toca”. I a vegades alguns dels nous membres que s’hi integren no t’entusiasmen, no són de la teva corda, tenen una visió del món diferent. I probablement a ells tampoc no els agrades tu. Millor no intentar canviar-los, ni fer-los sermons, ni que siguin objecte de la nostra ironia. No serveix per a res. En canvi, la tolerància enforteix les relacions familiars i ens ajuda a ser millors persones. Però que n’és de difícil!

Potser en Quim, finalment, tindrà raó i aquest espai servirà per no perdre els papers i no tornar a escriure el que ja havia dit i així m’estalviaré de sentir-me com una “cursi”.

Que l’any 2008 us sigui propici, i us porti salut, sort, AVEntures apassionants, amor, bones idees, amics per sempre, projectes engrescadors, AVEnços personals, viatges interessants, molta feina, xerrades enriquidores, dies d’èxit, retrobaments desitjats, pau interior, esperança en un futur millor, lectures que us facin pensar, coratge per enfrontar-vos als problemes, iniciatives solidàries, compromís amb la vostra ciutat i el vostre país, respecte per la Terra, bones relacions familiars... i tot allò que desitgeu.