El dimecres 14 de maig he tingut la oportunitat d’entrevistar al bisbe Joan Godayol i Colom per Maresme Digital TV. Han estat trenta minuts de conversa franca i distesa, repassant la trajectòria vital d’aquest salessià que ha passat quaranta-cinc anys de la seva vida al Perú. Nascut a Mataró, ingressà de ben jove al seminari dels salessians, amb l’objectiu clar d’anar-se’n de missioner a ajudar els més desvalguts.Al Perú va obtenir la Llicenciatura per ser professor de Matemàtiques i Física, i també fou professor d’electrònica i electricitat i director de l’escola salessiana d’Arequipa. Una de les seves conviccions és que l’educació és el que pot treure els països del tercer món de l’estat de pobresa en que viu bona part de la seva població. Sobre tot quan, com el Perú, són molt rics en recursos naturals de tota mena.
Durant catorze anys ha estat el bisbe de la prelatura d’Ayaviri, una zona andina gran com Catalunya, a més de 3000 metres d’alçada sobre el nivell del mar, “de paisatges meravellosos, de contrast de temperatura, de gent senzilla i amable, de cultura quetxua i molt pobre”. Hi va arribar sol, i confessa que els dos primers anys foren molt durs. Però trobà l’ajut a Mataró, on uns quants amics crearen l’Associació d’Amics del Bisbe Godayol, des d’on s’ha ajudat la zona creant especialment equipaments educatius, granges i ajudant al benestar de la gent.
La seva marxa del Perú per raons de salut, però també pel politiqueig de la Conferència Episcopal peruana en mans del sector més conservador de l’Església, el va tornar a Catalunya ara fa dos anys. Segueix sent bisbe emèrit d’Ayaviri, participa en l’associació que duu el seu nom a Mataró, fa conferències, escolta tothom que se li acosta i ajuda aquell que li ho demana. Perú ha perdut un gran bisbe, “un pastor dels més pobres”, com s’autodefineix. Catalunya ha guanyat un home de Deu proper, esperançat en la joventut i en el canvi necessari que ha de fer l’Església per apropar-se a les necessitats reals dels seus feligresos.
