Paradetes de Nadal

Alguns dels atractius de les festes de Nadal a Mataró són les funcions d’ Els Pastorets, els torrons artístics d’algunes pastisseries, l’exposició de diorames a l’antiga presó i el pessebre monumental a l’Ajuntament de l’Associació dels Pessebristes, les neules dels artesans reconeguts, les jornades de futbol solidari dels Amics de l’Escola Pia del Senegal, les Misses del Gall, les rifes de l’Associació d’Amics del Bisbe Godayol... i les paradetes.

Les de la Plaça de Santa Anna, que es tanquen per Nadal, ens inspiren per guarnir les cases. Les dels “hippies” obren just abans de Nadal i s’allarguen fins als Reis per ajudar-nos a trobar els regals que oferirem a amics i familiars. Amb pressupostos ajustats o no, amb la idea de trobar objectes fets a mà, cercant productes d’indrets remots o creats al costat de casa, molts mataronins anem a badar i a comprar-hi.

Enguany, les paradetes s’han instal·lat al nou Parc, amb atraccions per als nens, i la facilitat d’arribar-hi en autobús o amb cotxe pels dos pàrkings públics a tocar. No sé si els venedors preferien la Riera, per ser la continuïtat de l’artèria comercial principal de Mataró o si allà venien més o no. Però per als compradors aquest indret és millor perquè tenim més espai per moure’ns i per mirar. N’hauríem de millorar la il·luminació i afegir-hi nous atractius, com la pista de gel que hi havia fa uns anys o paradetes de menjar. Amb els hippies, la zona cobra vida sense les molèsties del soroll com durant la Fira. Vagin, mirin, remenin i comprin. Moltes coses boniques els esperen.

Publicat a Capgròs.com el 27/12/2007

BON NADAL

En Quim Fernández, bon amic on n’hi hagi, m’ha organitzat aquest Bloc, amb la idea de penjar-hi els articles que pugui anar escrivint. “Així els tens tots recopilats”, em va dir. El cert és que com a motiu no em va semblar gaire convincent. Tot allò que he publicat als mitjans de comunicació locals al llarg dels anys ho tinc ben arxivat en carpetes. Be, això era el que em pensava fins aquesta mateixa tarda en que m’he posat a buscar un article que vaig publicar a l’edició maresmenca d’El Punt, fa un grapat d’anys, i que parlava del Nadal. Volia recuperar-lo per penjar-lo al Bloc i desitjar així unes bones festes a aquells que es dediquen a viatjar per la xarxa.

En aquelles línies mostrava el meu desacord amb aquells que, en arribar el Nadal, criticaven les relacions familiars i defensaven que l’important eren els amics “perquè te’ls tries”, mentre que la família “et toca”. Es ben cert que no triem en quina família naixem i creixem, però també ho és que, al llarg dels anys, les nostres vides canvien i els amics amb qui havíem compartit jocs d’infantesa, poden no ser els mateixos que ens acompanyen durant l’adolescència o que ens fan costat a la vida adulta. Per sort, he conservat algunes de les amigues del Cor de Maria, aquelles amb qui vaig passar nou anys a l’escola, celebràvem els aniversaris a la Granja Caralt, o ens fèiem les confidències dels primers amors. I segueixo confiant amb alguns amics de l’adolescència, amb qui vaig compartir colla, sessions de cinema i riures a la Plaça de Santa Anna. I els que he conegut per raó de la feina i han esdevingut més amics que companys de treball.

Però què voleu que us digui. He estat educada en la importància de la família. Aquella que segur que estarà a les dures i a les madures al teu costat. La que t’accepta tal com ets però no fa embuts si creu que t’has equivocat i has de rectificar. La que comparteix il·lusions i malsons. La que sempre troba que hi ha moltes més coses que ens uneixen que no ens separen i fa pinya perquè els seus membres s’hi sentin segurs.

No puc imaginar-me la vida sense la meva família. I per Nadal encara menys. Com sempre, passaré els dies amb el marit i els fills. Però també amb els pares, els germans, els nebots. I trobaré temps pels sogres i els cunyats. És cert, la família “et toca”. I a vegades alguns dels nous membres que s’hi integren no t’entusiasmen, no són de la teva corda, tenen una visió del món diferent. I probablement a ells tampoc no els agrades tu. Millor no intentar canviar-los, ni fer-los sermons, ni que siguin objecte de la nostra ironia. No serveix per a res. En canvi, la tolerància enforteix les relacions familiars i ens ajuda a ser millors persones. Però que n’és de difícil!

Potser en Quim, finalment, tindrà raó i aquest espai servirà per no perdre els papers i no tornar a escriure el que ja havia dit i així m’estalviaré de sentir-me com una “cursi”.

Que l’any 2008 us sigui propici, i us porti salut, sort, AVEntures apassionants, amor, bones idees, amics per sempre, projectes engrescadors, AVEnços personals, viatges interessants, molta feina, xerrades enriquidores, dies d’èxit, retrobaments desitjats, pau interior, esperança en un futur millor, lectures que us facin pensar, coratge per enfrontar-vos als problemes, iniciatives solidàries, compromís amb la vostra ciutat i el vostre país, respecte per la Terra, bones relacions familiars... i tot allò que desitgeu.

Turisme d’autocaravanistes

Mataró vol apostar pel turisme com a una nova via d’expansió econòmica. Però com que la ciutat no compta amb una infrastructura hotelera potent, ni tampoc, no cal enganyar-nos, amb una gran quantitat de museus, edificis o monuments d’interès, sembla que s’aposta per la fórmula “turisme d’un dia”, la del turista, nacional o estranger que ve a passar la jornada a Mataró, per a passejar, comprar i visitar la ciutat.

Estic d’acord en donar a conèixer Mataró i a potenciar-ne els atractius i el comerç. Per això defenso que es treballi per a aconseguir el turisme ideal per passar un dia o dos a Mataró: els autocaravanistes. Bona part dels autocaravanistes europeus són famílies o parelles de jubilats, que viatgen no només durant les èpoques de vacances estrictes, i que es queden d’un a diversos dies a cada indret on recalen, en funció de l’interès del lloc i de les facilitats d’estada. Els autocaravanistes no necessiten càmpings a menys que programin un descans llarg. Amb un pàrking condicionat en tenen prou: un lloc, a ser possible amb ombra, on hi hagi un sistema d’aprovisionament d’aigua potable i de buidatge d’aigües grises i WC, que sigui segur, ben connectat amb el centre de la vila, de pagament i amb un termini màxim de temps d’estada de 48 a 72 hores.

A Donostia, Venècia, La Rochelle, Chamonix... he aparcat l’autocaravana a parkings així i amb la família hi hem passejat, dinat, comprat records, anat a concerts i a museus. Mataró pot ser un bon destí pels autocaravanistes. Busquem un lloc perquè s’hi instal·lin?

Publicat a Capgròs.com el 10/12/2007

De res a tot: butlletí, ràdio i TDT

L’11 de setembre de 2007 el canal públic de televisió Maresme Digital TV, liderat per l’Ajuntament de Mataró, ha començat a emetre en proves. L’11 de setembre de 2006 inicià el camí Mataró-Ràdio, emissora municipal llargament reivindicada per una part de la ciutadania. I l’octubre de 2005 els mataronins trobàvem a les bústies el butlletí municipal Més Mataró. En tres anys, Mataró ha passat de ser informada només per mitjans de comunicació de caràcter privat –Capgros, El Punt, Tot Mataró, Televisió de Mataró...– a disposar de premsa escrita, radiofònica i audiovisual finançada amb els impostos dels mataronins.

A què es deu el canvi? A les recomanacions del Pla de Comunicació que encarregà el govern en l’anterior legislatura i, sobretot, al nou alcalde. Manuel Mas es negà sistemàticament a crear mitjans de comunicació municipals. El PSC no portava pas al seu programa electoral del 2003, en la que ell era el cap de llista, la creació de la ràdio, per exemple, com sí feia CiU. En canvi, Joan Antoni Baron, el seu successor, ha esdevingut el valedor dels nous media locals. No dubto que estigui convençut de la importància de la comunicació a la societat de la informació, però tampoc no dubto que sap que els mitjans municipals, en donar rellevància a les activitats de l’Ajuntament, el col·loquen com a protagonista destacat i omnipresent.

Què aporten els nous mitjans al panorama comunicatiu local?

La ràdio porta un any emetent i ha esdevingut un altaveu per a les inquietuds, projectes i idees de molts mataronins a títol individual o en associacions. La manca de professionalització de la plantilla per raons pressupostàries es compensa amb l’entusiasme dels ciutadans que han fet seu el mitjà. CiU va apostar per la ràdio i el model funciona.

Més Mataró té llums i ombres. Tingué el nostre suport convençuts que la distància, sovint massa gran, entre els ciutadans i el consistori podia veure’s reduïda si els mataronins estaven ben informats de tot el que es feia des de la Casa Gran. Costaria diners, certament, però el compromís era que l’arribada del butlletí a totes les cases reduiria la despesa en campanyes publicitàries i els números quedarien equilibrats. La realitat és que el butlletí no qualla entre la ciutadania i, el que és pitjor, no s’han suprimit les campanyes publicitàries ni l’edició de productes que difonen les activitats de l’Ajuntament o dels seus Organismes Autònoms.

I la TDT? Maresme Digital Televisió és el primer canal a iniciar la programació dels quatre que té concedits la comarca del Maresme i representa els interessos de l’Ajuntament de Mataró –soci majoritari i el que més paga– i d’altres dotze municipis del Baix Maresme.

Cal recordar que fou el primer govern tripartit de la Generalitat qui va concedir quatre canals de TDT al Maresme, dos de privats i dos de públics, enlloc dels tres privats i un de públic plantejats inicialment, cedint a les pressions d’alguns alcaldes del Maresme nord que volien un canal propi. Això mostrà la incapacitat dels ajuntaments del Maresme per unir esforços i treballar conjuntament en una única direcció amb l’objectiu de cohesionar la comarca. I ja es veurà si el segon canal de televisió públic, amb el poc suport que suscita entre els nous alcaldes del Maresme.

Nord, tirarà endavant. No es pot parlar de la TDT sense fer referència a Televisió de Mataró, que juntament amb l’empresa UTE Wai Entertainment, tenen la concessió dels dos canals privats. El 2 de juny de 2005, l’Ajuntament de Mataró, amb el suport de tots els grups municipals, signà un conveni de col·laboració amb Televisió de Mataró, que ha durat fins el 2007, per tal que pogués afrontar amb èxit el trànsit a la TDT. A partir del 2008 Televisió de Mataró ha de tirar endavant sense aquesta subvenció, perquè la Llei de l’Audiovisual de Catalunya –ratificat per l’informe de la Secretaria de l’Ajuntament de Mataró 8/2007– ho impossibilita, tot i que permet les relacions comercials entre les dues parts, com encarregar-li publicitat o la producció de programes.

Però Televisió de Mataró i Maresme Digital TV són dos canals televisius competint pel mateix territori, pel mateix públic i pel mateix mercat publicitari. Realment l’ajuntament de Mataró, que invertirà més de 150 milions de les antigues pessetes l’any en el nou canal de TV que lidera, encarregarà publicitat i productes a la més directa competència? Seria absurd.

Al nostre parer, Maresme Digital Televisió, que és un projecte comunicatiu públic, hauria de reconvertir-se en un projecte tecnològic per a impulsar la creació d’un parc industrial del món audiovisual. Això generaria llocs de treball, capital intel·lectual i situaria Mataró al centre d’una de les indústries de més futur. Amb els diners ingressats es podria compensar la despesa que es faci en aquest canal de televisió en una primera instància. Perquè convé entendre que un altra canal de televisió comarcal, i més si té un interès escàs pels seus continguts, només pot ser un element de transició. Cal reconvertir el canal comunicatiu en una eina tecnològica real, que permeti la comunicació fluïda entre els ciutadans i l’Administració. El programa tot just comença. Cal no errar el guió.

Publicat a Capgròs.com el 17/09/2007

Una ràdio per a la ciutat

Si els terminis no fallen, al mes de setembre, concretament per la Diada, Mataró Ràdio, al punt 83.9 del dial, iniciarà les seves emissions regulars. Abans, el dia de Les Santes, s’emetrà un primer programa experimental. Aquesta serà la culminació d’un llarg procés reivindicatiu i institucional.

Reivindicatiu perquè molts ciutadans de Mataró han reclamat des de fa força anys la creació d’una ràdio municipal. Institucional, perquè tots els grups municipals, conjuntament amb els tècnics proposats, han estat treballant, durant els darrers mesos, en una Comissió Especial, per poder crear Mataró Audiovisual, una entitat pública municipal que gestionarà Mataró Ràdio, els convenis amb Televisió de Mataró i probablement, la participació de l’Ajuntament de la ciutat en un futur canal de Televisió Digital Terrestre (TDT) de caràcter públic que tindrà la comarca del Maresme.

Aquesta comissió ha elaborat el reglament de participació de la ràdio, ha redactat els convenis de col·laboració amb les universitats, ha estudiat les fórmules de contractació de programes i de publicitat, ha establert el funcionament de Mataró Audiovisual i la composició del seu Consell d’Administració i un llarg etc.

“Només els mataronins i les mataronines podrem fer que Mataró Ràdio sigui la ràdio de tot Mataró. No la ràdio de l’Ajuntament. I, sobretot, no la ràdio del govern”

En quin punt ens trobem ara? Simultàniament s’estan desenvolupant diferents línies de treball:
- La construcció dels estudis de ràdio al Centre Cívic del Pla d’en Boet.
- El disseny de la campanya de comunicació per donar a conèixer la ràdio als mataronins.
- El concurs per crear la sintonia de Mataró Ràdio entre els músics de Mataró i la comarca.
- L’explicació del projecte als Consells de participació de la ciutat.
- L’elaboració de la programació de la ràdio, recollint les propostes dels ciutadans i de les entitats, dissenyant la programació pròpia i establint un conveni amb COM Ràdio.
- Enllestint les tasques de la Comissió Especial per poder portar el projecte a aprovació al Ple del mes de juny.

Evidentment, correm un risc. Però preferim apostar per un mitjà de comunicació de proximitat per Mataró que es pugui escoltar també via web, amb la voluntat que ens ajudi a cohesionar la ciutat, que potenciï l’ús de la llengua catalana i que permeti que els ciutadans de Mataró mostrin els seus coneixements, es comuniquin amb els seus veïns i creïn una eina de comunicació que apropi els ciutadans de totes les zones de Mataró i de totes
les procedències geogràfiques.

Mataró Ràdio ha de ser una ràdio de la ciutadania: plural, oberta i interessant. Perquè això sigui així cal la col·laboració de totes les entitats i associacions que es belluguen per Mataró, però sobretot, cal la participació dels seus ciutadans, proposant programes, oferint-se a fer-los, posant en comú allò que saben sobre qualsevol tema.

Només els mataronins i les mataronines podrem fer que Mataró Ràdio sigui la ràdio de tot Mataró. No la ràdio de l’Ajuntament. I, sobretot, no la ràdio del govern.

Publicat al Butlletí Municipal MésMataró Núm. 9 - juny 2006