L’11 de setembre de 2007 el canal públic de televisió Maresme Digital TV, liderat per l’Ajuntament de Mataró, ha començat a emetre en proves. L’11 de setembre de 2006 inicià el camí Mataró-Ràdio, emissora municipal llargament reivindicada per una part de la ciutadania. I l’octubre de 2005 els mataronins trobàvem a les bústies el butlletí municipal Més Mataró. En tres anys, Mataró ha passat de ser informada només per mitjans de comunicació de caràcter privat –Capgros, El Punt, Tot Mataró, Televisió de Mataró...– a disposar de premsa escrita, radiofònica i audiovisual finançada amb els impostos dels mataronins.
A què es deu el canvi? A les recomanacions del Pla de Comunicació que encarregà el govern en l’anterior legislatura i, sobretot, al nou alcalde. Manuel Mas es negà sistemàticament a crear mitjans de comunicació municipals. El PSC no portava pas al seu programa electoral del 2003, en la que ell era el cap de llista, la creació de la ràdio, per exemple, com sí feia CiU. En canvi, Joan Antoni Baron, el seu successor, ha esdevingut el valedor dels nous media locals. No dubto que estigui convençut de la importància de la comunicació a la societat de la informació, però tampoc no dubto que sap que els mitjans municipals, en donar rellevància a les activitats de l’Ajuntament, el col·loquen com a protagonista destacat i omnipresent.
Què aporten els nous mitjans al panorama comunicatiu local?
La ràdio porta un any emetent i ha esdevingut un altaveu per a les inquietuds, projectes i idees de molts mataronins a títol individual o en associacions. La manca de professionalització de la plantilla per raons pressupostàries es compensa amb l’entusiasme dels ciutadans que han fet seu el mitjà. CiU va apostar per la ràdio i el model funciona.
Més Mataró té llums i ombres. Tingué el nostre suport convençuts que la distància, sovint massa gran, entre els ciutadans i el consistori podia veure’s reduïda si els mataronins estaven ben informats de tot el que es feia des de la Casa Gran. Costaria diners, certament, però el compromís era que l’arribada del butlletí a totes les cases reduiria la despesa en campanyes publicitàries i els números quedarien equilibrats. La realitat és que el butlletí no qualla entre la ciutadania i, el que és pitjor, no s’han suprimit les campanyes publicitàries ni l’edició de productes que difonen les activitats de l’Ajuntament o dels seus Organismes Autònoms.
I la TDT? Maresme Digital Televisió és el primer canal a iniciar la programació dels quatre que té concedits la comarca del Maresme i representa els interessos de l’Ajuntament de Mataró –soci majoritari i el que més paga– i d’altres dotze municipis del Baix Maresme.
Cal recordar que fou el primer govern tripartit de la Generalitat qui va concedir quatre canals de TDT al Maresme, dos de privats i dos de públics, enlloc dels tres privats i un de públic plantejats inicialment, cedint a les pressions d’alguns alcaldes del Maresme nord que volien un canal propi. Això mostrà la incapacitat dels ajuntaments del Maresme per unir esforços i treballar conjuntament en una única direcció amb l’objectiu de cohesionar la comarca. I ja es veurà si el segon canal de televisió públic, amb el poc suport que suscita entre els nous alcaldes del Maresme.
Nord, tirarà endavant. No es pot parlar de la TDT sense fer referència a Televisió de Mataró, que juntament amb l’empresa UTE Wai Entertainment, tenen la concessió dels dos canals privats. El 2 de juny de 2005, l’Ajuntament de Mataró, amb el suport de tots els grups municipals, signà un conveni de col·laboració amb Televisió de Mataró, que ha durat fins el 2007, per tal que pogués afrontar amb èxit el trànsit a la TDT. A partir del 2008 Televisió de Mataró ha de tirar endavant sense aquesta subvenció, perquè la Llei de l’Audiovisual de Catalunya –ratificat per l’informe de la Secretaria de l’Ajuntament de Mataró 8/2007– ho impossibilita, tot i que permet les relacions comercials entre les dues parts, com encarregar-li publicitat o la producció de programes.
Però Televisió de Mataró i Maresme Digital TV són dos canals televisius competint pel mateix territori, pel mateix públic i pel mateix mercat publicitari. Realment l’ajuntament de Mataró, que invertirà més de 150 milions de les antigues pessetes l’any en el nou canal de TV que lidera, encarregarà publicitat i productes a la més directa competència? Seria absurd.
Al nostre parer, Maresme Digital Televisió, que és un projecte comunicatiu públic, hauria de reconvertir-se en un projecte tecnològic per a impulsar la creació d’un parc industrial del món audiovisual. Això generaria llocs de treball, capital intel·lectual i situaria Mataró al centre d’una de les indústries de més futur. Amb els diners ingressats es podria compensar la despesa que es faci en aquest canal de televisió en una primera instància. Perquè convé entendre que un altra canal de televisió comarcal, i més si té un interès escàs pels seus continguts, només pot ser un element de transició. Cal reconvertir el canal comunicatiu en una eina tecnològica real, que permeti la comunicació fluïda entre els ciutadans i l’Administració. El programa tot just comença. Cal no errar el guió.
