S’està enderrocant l’edifici annex a l’antiga fàbrica de Can Marfà, el que sembla ser el tret de sortida per convertir les naus en un espai museogràfic per a la ciutat, segons el projecte que presentà al 2006 en Jaume Graupera, antic regidor de cultura. Ho vaig dir llavors i ho repeteixo ara: la proposta presentada sembla un gran calaix de sastre on enquibir tot allò de valor que tenim a Mataró, on es barregen les comparses de la ciutat, la col·lecció de màquines de gènere de punt de la Fundació Vilaseca o l’esquelet d’una balena.Al juliol de 2003, els representants dels partits polítics que havíem entrat a l’Ajuntament, intervinguérem en un debat sobre cultura a Televisió de Mataró. Hi exposàrem les idees i mostràrem les divergències que teníem al respecte i parlàrem de Can Marfà, del que costaria reconvertir l’espai, dels calendaris, de la necessitat...Com que al 2003 el govern ja deia que la cosa anava per llarg, vaig proposar que la Nau Gaudí es convertís en la seu provisional del Museu del Gènere de Punt. Tots s’hi van oposar. Ara entenc la raó, i és que, ingènua de mi, creia que estaria realment acabada al novembre de 2004, com llavors assegurava el govern tripartit! La Nau segueix potes enlaire i se li dóna una finalitat absurda i el Museu hauria d’obrir les portes el 2014.
Total, que la lentitud segueix impregnant tots els actes relacionats amb la cultura a Mataró. La biblioteca de l’Escorxador, Carnestoltes, la donació dels artistes plàstics a la ciutat, la reforma de la Sala Cabanyes, els convenis amb el Foment i el Casal, la Comissió de Lectura Pública... El que no desapareix, sembla esmorteït i és la societat civil la que s’organitza per dinamitzar els espais culturals. No sé si és perquè el Patronat de Cultura ja no existeix –ni sembla que hi hagi cap voluntat de trobar-li un recanvi- i perquè el regidor actual només ha de donar comptes a l’alcalde, però hom té la sensació que cada dia anem a pitjor.
Publicat a Capgròs.com el 03/02/2008
