Pere Montserrat i Recoder és un dels científics més prestigiosos que ha donat la ciutat de Mataró. Reconegut expert mundial en la flora del Pirineu –i també en la del Maresme sobre la que feu la seva tesi doctoral -, segueix en plena activitat intel·lectual i física als seus 89 anys. En farà 90 el 8 d’agost del 2008, i fora un bon regal que la iniciativa que impulsen bona part de les entitats de Mataró, la de proclamar-lo fill predilecte de la ciutat, arribés a bon port.
Una de les entitats impulsores, Els Amics de la Ciutat de Mataró, organitzà una conferència del Dr. Montserrat a la sala d‘actes de la Caixa Laietana el passat 12 de març. La va titular “El que ens diuen les plantes de muntanya”, i fou presentat pel seu fill Josep Maria, que ha seguit professionalment també, l’afecció del seu pare per les ciències naturals. Pere Montserrat mostrà i comentà fotografies de plantes i dibuixos del territori fets per ell, i a vegades ajudat pel seu fill “la memòria em comença a fallar”, ens anà dient el nom de cada planta i arbust en llatí, com correspon a un bon naturalista.
La sala era plena, i a més de molts familiars i amics, hi havia presidents i membres de les associacions culturals i entitats de tot tipus que han demanat que l’insigne investigador sigui reconegut com a fill predilecte de la ciutat. Clar que si l’interès dels qui governen la ciutat per reconèixer els mèrits del Dr. Montserrat es mesura en funció de la seva presència a l’acte, ho tenim clar. L’alcalde envià una carta excusant-se per un compromís adquirit anteriorment. El regidor de Cultura, no cal ni dir-ho, no hi era. Però tampoc no hi havia cap altra regidor del govern -(i aquí em permeto apuntar que havia deixat els regidors Terradas (PSC), Calvo (ICV), Mojedano (PP) i López (PP) reunits parlant d’immigració mentre jo marxava cap a la conferència). Només alguns dels regidors de Convergència i Unió, vinculats a més a algunes de les entitats impulsores, eren allà.
Sort que la societat civil és més generosa amb els seus membres distingits que els qui ens governen. Però certament, espero que Pere Montserrat i Recoder celebri els 90 anys com a fill predilecte de la ciutat que l’ha vist néixer i créixer. Ell s’ho mereix, i la ciutat també.
Una de les entitats impulsores, Els Amics de la Ciutat de Mataró, organitzà una conferència del Dr. Montserrat a la sala d‘actes de la Caixa Laietana el passat 12 de març. La va titular “El que ens diuen les plantes de muntanya”, i fou presentat pel seu fill Josep Maria, que ha seguit professionalment també, l’afecció del seu pare per les ciències naturals. Pere Montserrat mostrà i comentà fotografies de plantes i dibuixos del territori fets per ell, i a vegades ajudat pel seu fill “la memòria em comença a fallar”, ens anà dient el nom de cada planta i arbust en llatí, com correspon a un bon naturalista.
La sala era plena, i a més de molts familiars i amics, hi havia presidents i membres de les associacions culturals i entitats de tot tipus que han demanat que l’insigne investigador sigui reconegut com a fill predilecte de la ciutat. Clar que si l’interès dels qui governen la ciutat per reconèixer els mèrits del Dr. Montserrat es mesura en funció de la seva presència a l’acte, ho tenim clar. L’alcalde envià una carta excusant-se per un compromís adquirit anteriorment. El regidor de Cultura, no cal ni dir-ho, no hi era. Però tampoc no hi havia cap altra regidor del govern -(i aquí em permeto apuntar que havia deixat els regidors Terradas (PSC), Calvo (ICV), Mojedano (PP) i López (PP) reunits parlant d’immigració mentre jo marxava cap a la conferència). Només alguns dels regidors de Convergència i Unió, vinculats a més a algunes de les entitats impulsores, eren allà.
Sort que la societat civil és més generosa amb els seus membres distingits que els qui ens governen. Però certament, espero que Pere Montserrat i Recoder celebri els 90 anys com a fill predilecte de la ciutat que l’ha vist néixer i créixer. Ell s’ho mereix, i la ciutat també.
PD. Podeu consultar més informació sobre la seva activitat consultant el número 15 de la revista Atzavara, titulat “Homenatge a Pere Montserrat”.
A http://scholar.google.es/ podreu consultar algunes referències fetes a les seves principals obres.
